Get up and fight, sucker! - Muhammad Ali

Normalment les fotografies de combats de boxe acostumen a fer èmfasi en la duresa, la força o la violència d'aquest esport. Si hi ha sang, molt millor. Això pot ser vàlid fins a cert punt... excepte per a Muhammad Ali. S'ha de reconèixer que ha estat una personalitat molt peculiar dins el món de la boxa (si és que hi ha alguna personalitat "normal") però aquesta fotografia de Neil Leifer resumeix perfectament l'ànima d'Ali. La imatge correspon al combat d'Ali contra Sonny Liston el 1965. Hi va haver molta polèmica ja que el "cop fantasma" no semblava que pogués tombar a Liston. Ali, desafiant, cridava "aixeca't i lluita, capullo!". Ell s'autoanomenava "el més gran" i no ho podia demostrar amb un KO sospitós. Si algú no coneix com era Ali, aquesta fotografia el mostra perfectament, ideal per a entendre'l.
__________________________________________

Normalmente las fotografías de combates de boxeo suelen hacer énfasis en la dureza, la fuerza o la violencia de este deporte. Si hay sangre, mucho mejor. Esto puede ser válido hasta cierto punto ... excepto para Muhammad Ali. Hay que reconocer que ha sido una personalidad muy peculiar dentro del mundo del boxeo (si es que hay alguna personalidad "normal") pero esta fotografía de Neil Leif resume perfectamente el alma de Ali. La imagen corresponde al combate de Ali contra Sonny Liston en 1965. Hubo mucha polémica ya que el "golpe fantasma" no parecía que pudiera tumbar a Liston. Ali, desafiante, gritaba "levántate y lucha, capullo". Él s'autonombraba "el más grande" y no lo podía demostrar con un KO sospechoso. Si alguien no conoce cómo era Ali, esta fotografía lo muestra perfectamente, ideal para entenderlo.

Beethoven caçador- Oli sobre fusta (1996)

Noia 1 - Oli sobre fusta (2012)

Entrenaments al Circuit de Catalunya (9)

Apocalipsi 1 - Oli i paper maché sobre fusta (2012)

Entrenaments al Circuit de Catalunya (8)

El camí dels enamorats - Oli sobre fusta (2011)

Entrenaments al Circuit de Catalunya (7)

Entrenaments al Circuit de Catalunya (6)

Camí d'Ulldeter - Oli sobre fusta (2012)

Entrenaments al Circuit de Catalunya (5)

Retrat de Winston Churchill (1941) per Yousuf Karsh - La imatge al servei de la política

En comentaris anteriors he esmentat molts cops el fet de que, quan es fa un retrat, cal entrar dins de la psicologia del subjecte. En el cas dels polítics, ja entrem dins del que és la propaganda. Pot ser un dels polítics més expressius del segle XX va ser Winston Churchill. Personatge estricte i seriós, intel·ligent com cap altre polític, deliberadament impertinent i actor de la seva imatge. En resum, una presa fàcil per als retratistes però...
________________________________________

En comentarios anteriores he mencionado muchas veces el hecho de que, cuando se hace un retrato, hay que entrar dentro de la psicología del sujeto. En el caso de los políticos, ya entramos dentro de lo que es la propaganda. Puede ser uno de los políticos más expresivos del siglo XX fue Winston Churchill. Personaje estricto y serio, inteligente como ningún otro político, deliberadamente impertinente y actor de su imagen. En resumen, una presa fácil para los retratistas pero ...

L'any 1941 el polític britànic va visitar la Cambra dels Comuns d'Otawa, lloc on es va citar amb el retratista canadenc Yousuf Karsh. Aquest va entrar a l'estudi i es va trobar a Churchill còmodament assegut a la cadira fumant-se un dels seus cigars amb una expressió de satisfacció que trencava amb la imatge que podria tenir tothom i que seria difícil de fer entrar a l'ideari popular. El fotògraf no podia admetre aquesta postura ja que seria un retrat carent del mínim caràcter del qual volia fer-ne palès. Igual aquest era el Churchill real però no el que el poble coneixia i volia veure. Sense tallar-se un pèl, Karsh s'hi va acostar i li arrencà el cigar de la mà. Churchill es va aixecar de la cadira amb un evident mal humor disposat a recuperar el seu cigar quan Karsh li va fer la foto. Pot ser que sigui la imatge més adequada a la idea que té el món de com debia ser Winston Churchill.
________________________________________



En 1941 el político británico visitó la Cámara de los Comunes de Ottawa, lugar donde se citó con el retratista canadiense Yousuf Karsh. Este entró en el estudio y se encontró a Churchill cómodamente sentado en la silla fumándose uno de sus cigarros con una expresión de satisfacción que rompía con la imagen que podrían tener todos y que sería difícil de hacer entrar al ideario popular. El fotógrafo no podía admitir esta postura ya que sería un retrato carente del mínimo carácter del cual quería hacer patente. Igual este era el Churchill real pero no lo que el pueblo conocía y quería ver. Sin cortarse un pelo, Karsh se acercó y le arrancó el cigarro de la mano. Churchill se levantó de la silla con un evidente mal humor dispuesto a recuperar su cigarro cuando Karsh le hizo la foto. Puede que sea la imagen más adecuada a la idea que tiene el mundo de cómo debía ser Winston Churchill.

Entrenaments al Circuit de Catalunya (4)

Migrant Mother 1936 - Dorothea Lange (1895-1965) - La imatge al servei de la política

La vida professional de la fotoperiodista americana Dorothea Lange es resumeix en una frase seva: "La càmera és l'instrument que ensenya la gent a veure sense la càmera". És tota una declaració d'intencions i que capta perfectament el que ha de ser el fotoperiodisme modern. Lange va ser famosa pel seu extens reportatge de les repercussions de la gran depressió de 1929 als camps dels Estats Units. Fotografies força expressives i impactants en aquell moment. Recurs aquest, el qual a força de ser repetit durant anys i anys ha acabat perdent el seu sentit. S'ha de dir que aquest reportatge va ser força criticat per Susan Sontag al seu llibre "On the photography" per l'exageració del seu missatge.
_____________________________________________


La vida profesional de la fotoperiodista americana Dorothea Lange se resume en una frase suya: "La cámara es el instrumento que enseña a la gente a ver sin la cámara". Es toda una declaración de intenciones y que capta perfectamente lo que debe ser el fotoperiodismo moderno. Lange fue famosa por su extenso reportaje de las repercusiones de la gran depresión de 1929 en los campos de Estados Unidos. Fotografías fuerza expresivas e impactantes en aquel momento. Recurso éste, que a fuerza de ser repetido durante años y años ha acabado perdiendo su sentido. Hay que decir que este reportaje fue bastante criticado por Susan Sontag en su libro "On the photography" por la exageración de su mensaje.

Aquesta fotografia és una de les moltes d'aquella série. Pot ser és la més coneguda. Mostra una dona que estan a punt de fer-la fora dels camps on treballava degut a la gran depressió. És força expressiva ja que mostra l'abatiment dels fills mentre ella intenta mirar el futur, agafant forces d'on no en té per a no mostrar-se dèbil. No pot caure ara. És un missatge per a tots els americans que es troben en la seva situació. El recurs era bo, però com ja he dit abans, l'abús l'ha fet inútil.
________________________________________


Esta fotografía es una de las muchas de aquella serie. Puede ser la más conocida. Muestra una mujer que están a punto de hacerla fuera de los campos donde trabajaba debido a la gran depresión. Es muy expresiva ya que muestra el abatimiento de los hijos mientras ella intenta mirar el futuro, tomando fuerzas de donde no tiene para no mostrarse débil. No puede caer ahora. Es un mensaje para todos los americanos que se encuentran en su situación. El recurso era bueno, pero como ya he dicho antes, el abuso lo ha hecho inútil.

Entrenaments al Circuit de Catalunya (3)

Abeltx. Un bloc que cal veure

Sense que serveixi de precedent (ni norma) volia fer una mica de promoció del bloc dedicat a la fotografia d'un amic meu. Es tracta d'Abeltx. Què té de diferent aquest bloc respecte d'altres de semblants? De moment és ben diferent del meu. Així com jo valoro més les situacions "trobades" i agafades sobre la marxa, Abeltx busca el control absolut sobre l'objecte (habitualment, no sempre). Algunes semblen fetes en un estudi professional però el que realment fa és muntar-se un tinglado en plan Macgyver on aconsegueix (amb bastant èxit) crear unes imatges que poden fer entendre l'estar fetes en un entorn molt més elaborat. Quan has seguit la seva evolució, fotografiant petits objectes sobre una vitroceràmica fins els retrats o els intents de control sobre la direcció del fum endevines que, per poc que es sofistiqui i es vengui, pot tenir una sortida professional gens dolenta.
________________________________________

Sin que sirva de precedente (ni norma) quería hacer un poco de promoción del blog dedicado a la fotografía de un amigo mío. Se trata de Abeltx. ¿Qué tiene de diferente este blog respecto de otros similares? De momento es muy diferente del mío. Así como yo valoro más las situaciones "encontradas" y cogidas sobre la marcha, Abeltx busca el control absoluto sobre el objeto (habitualmente, no siempre). Algunas parecen hechas en un estudio profesional pero lo que realmente hace es montarse un tinglado en plan MacGyver donde consigue (con bastante éxito) crear unas imágenes que pueden hacer entender el estar hechas en un entorno mucho más elaborado. Cuando has seguido su evolución, fotografiando pequeños objetos sobre una vitrocerámica hasta los retratos o los intentos de control sobre la dirección del humo adivinas que, a poco que se sofistiquen y se venda, puede tener una salida profesional nada mala.

Entrenaments al Circuit de Catalunya (2)

Entrenaments al Circuit de Catalunya (1)

Hivern al Collsacabra (19)