Aquest bloc no preten sentar càtedra en cap concepte, només vull anar experssant la meva manera de veure les diverses representacions gràfiques, pròpies i alienes. Bàsicament em centraré en la fotografia ja que és del que puc defensar-me millor però hi aniran sortint altres tipus d'opinions (pintura, disseny, còmic...).

M'agradaria molt poder crear discussions constructives ja que, com a no professional de cap tema, puc treure molt de profit de les opinions dels demés (encara que pensin que no en saben prou com per a opinar, excusa que no serveix ja que jo tampoc hi entenc).



_________________________________________________



Este blog no pretende sentar cátedra en ningún concepto, sólo quiero ir expresando mi manera de ver las diversas representaciones gráficas, propias y ajenas. Básicamente me centraré en la fotografía ya que es lo que puedo defenderme mejor pero irán saliendo otros tipos de opiniones (pintura, diseño, cómic ...).

Me gustaría mucho poder crear discusiones constructivas ya que, como no profesional de ningún tema, puedo sacar mucho provecho de las opiniones de los demás (aunque piensen que no saben lo suficiente como para opinar, excusa que no sirve ya que yo tampoco entiendo).


dimarts, 3 de maig del 2011

La manipulació fotogràfica - La imatge al servei de la política.

George Orwell a la novela 1984 explicava com el govern reescrivia la història deixant clar que els antics aliats sempre havien sigut enemics i a l'inrevés. La propaganda, sempre al servei dels polítics, podia fer estralls en la memòria del poble deixant clar que el que era no era i pobre del que digui que havia estat. Quants polítics s'han servit dels artesans del laboratori per a transformar la realitat a la seva mida? Tenim clars casos a la història com la desaparició sobtada de Jeshow del costat d'Stalin després de ser afusellat per discrepar amb el seu cap.
_______________________________________

 George Orwell en la novela 1984 contaba como el gobierno reescribía la historia dejando claro que los antiguos aliados siempre habían sido enemigos y viceversa. La propaganda, siempre al servicio de los políticos, podía hacer estragos en la memoria del pueblo dejando claro que lo que era no era y pobre del que diga que había sido. ¿Cuántos políticos se han servido de los artesanos del laboratorio para transformar la realidad a su medida? Tenemos claros casos a la historia como la desaparición repentina de Jeshow del lado de Stalin después de ser fusilado por discrepar con su jefe.


També tenim el cas de la desaparició de Goebbels (mestre de mestres en l'art de la propaganda) del costat de Hitler. Aquest cop no era per discrepàncies amb el cap si no que per no fer ombra al Fürer.
_______________________________________

También tenemos el caso de la desaparición de Goebbels (maestro de maestros en el arte de la propaganda) del lado de Hitler. Esta vez no era por discrepancias con el jefe sino que era para no hacer sombra al Fürer.


Molts casos s'han donat a la història de burda manipulació fotogràfica com el posar el president de Malaisia rebent una medalla de la reina d'Anglaterra quan això no era veritat o l'obrir els ulls de Franco quan estava amb Hitler tenint-los tancats. Després ja estan els muntatges sonats de fer passar un ànec embrutat pel petroli de l'Exxon Valdez com a víctima de Saddam Hussein. Podria parlar d'infinitat de casos però no acabaria mai. El que havia sigut un art de l'engany, actualment comença a agafar un aire de patetisme sense remei. Per exemple, a quí se li pot acudir que un diari de tirada nacional (ho diré, el diari esportiu As) pugui esborrar un defensa per a fer creure els lectors que un jugador del Barça estava en fora de joc?
__________________________________________

Muchos casos se han dado a la historia de burda manipulación fotográfica como el poner el presidente de Malasia recibiendo una medalla de la reina de Inglaterra cuando esto no era verdad o el abrir los ojos de Franco cuando estaba con Hitler teniéndolos cerrados . Después ya están los montajes sonados de hacer pasar un pato ensuciado por el petróleo del Exxon Valdez como víctima de Saddam Hussein. Podría hablar de infinidad de casos pero no acabaría nunca. Lo que había sido un arte del engaño, actualmente empieza a tomar un aire de patetismo sin remedio. Por ejemplo, a quién se le puede ocurrir que un diario de tirada nacional (lo diré, el diario deportivo As) pueda borrar un defensa para hacer creer a los lectores que un jugador del Barça estaba en fuera de juego?


Però, realment, el que m'ha dut a escriure aquests comentaris ha sigut un muntatge, un molt mal muntatge, simulant ser el cadàver de Bin Laden i la falsedat del qual, fins el moment d'escriure això, no ha estat desmentit pel govern americà. Hem arribat al límit (o pot ser degut a la cultura de la imatge) de necessitar de recolzar-se d'una imatge, encara que falsa, per a poder convèncer de que el que es diu és veritat.
________________________________________

Pero, realmente, lo que me ha llevado a escribir estos comentarios ha sido un montaje, un muy mal montaje, simulando ser el cadáver de Bin Laden y la falsedad de lo que, hasta el momento de escribir esto, no ha sido desmentido por el gobierno americano. Hemos llegado al límite (o puede ser debido a la cultura de la imagen) de necesitar apoyarse de una imagen, aunque falsa, para poder convencer de que lo que se dice es verdad.

Arribats a aquest punt es fa difícil poder dir si el que estàs veient amb els teus ulls és cert o no. Ja no ens hem de creure ningú. El pitjor problema és la gent que vulgui pensar que allò que els estan dient és veritat. Hi ha qui d'això en diu Fe, jo en dic necessitat de justificació dels propis actes difícils de justificar.
__________________________________________

Llegados a este punto se hace difícil poder decir si lo que estás viendo con tus ojos es cierto o no. Ya no hay que creer a nadie. El peor problema es la gente que quiera pensar que lo que les están diciendo es verdad. Hay quien de ello llama Fe, yo lo llamo necesidad de justificación de los propios actos difíciles de justificar.

dijous, 28 d’abril del 2011

Roses 2007






Fer una cervesa a una terrassa després d'una bona tempesta té el seu encant. El cel encara ennuvolat i els reflexos de l'aigua donen un efecte molt curiós després de saturar els colors de la fotografia.
______________________________________

Hacer una cerveza en una terraza después de una buena tormenta tiene su encanto. El cielo todavía nublado y los reflejos del agua dan un efecto muy curioso después de saturar los colores de la fotografía

dimarts, 12 d’abril del 2011

Leni Riefenstahl (1902-2003) - La imatge al servei de la política

Recordo el dia que va sortir la notícia de la mort de la Leni Riefnestahl. Aleshores pensava que havíem madurat política i històricament... res més lluny de la realitat. Leni Riefnestahl era nazi, sí. Però també ho eren Von Karajan i Richard Strauss i la història no els ha demanat mai un carnet d'afinitat política. Què fa diferent Leni Riefnestahl dels altres? Sense entrar en valoracions polítiques, és possiblement la millor propagandista gràfica de la història. Parlant del dia de la seva mort, només vaig llegir retrets... retrets per estar al lloc equivocat de la història, al país equivocat i haver ajudat amb el seu art el govern equivocat. Ni tan sols les feministes radicals, tan predisposades a lloar i magnificar qualsevol conquesta feta per una dona i més les que han sobresortit en èpoques i societats poc propenses al triomf femení, van sortir a defensar, ni que fos, la seva tècnica ni el seu art. Bé, aquí m'agradaria parlar del que jo crec que és la gran obra mestra de la propaganda. El triomf de la voluntat (Triumph des Willens) el qual és un reportatge del "6è dia del Partit" celebrat a Nüremberg l'any 1934.
____________________________________________


Recuerdo el día que salió la noticia de la muerte de la Leni Riefnestahl. Entonces pensaba que habíamos madurado política e históricamente ... nada más lejos de la realidad. Leni Riefnestahl era nazi, . Pero también lo eran Von Karajan y Richard Strauss y la historia no les ha pedido nunca un carné de afinidad política. ¿Qué hace diferente Leni Riefnestahl de los demás? Sin entrar en valoraciones políticas, es posiblemente la mejor propagandista gráfica de la historia. Hablando del día de su muerte, sólo leí reproches ... juicios por estar en el lugar equivocado de la historia, el país equivocado y haber ayudado con su arte el gobierno equivocado. Ni siquiera las feministas radicales, tan predispuestas a alabar y magnificar cualquier conquista hecha por una mujer y más las que han sobresalido en épocas y sociedades poco propensas al triunfo femenino, salieron a defender, ni que fuera, su técnica ni su arte. Bueno, aquí me gustaría hablar de lo que yo creo que es la gran obra maestra de la propaganda. El triunfo de la voluntad (Triumph des Willens) el cual es un reportaje del "6 º día del Partido" celebrado en Nüremberg en 1934.


Ja l'inici és molt important. Fuig de la política i mostra l'avió de Hitler com sobrevola els núvols (magnificats i omnipresents durant tota la pel·lícula) i els penetra veient unes imatges espectaculars de Nüremberg. La primera sensació és ja la d'orgull per pertànyer a aquell lloc. Es tractava de crear, abans de començar, un sentiment patriòtic. Després tenim l'arribada.
________________________________________


Ya el inicio es muy importante. Huye de la política y muestra el avión de Hitler como sobrevuela las nubes (magnificados y omnipresentes durante toda la película) y los penetra viendo unas imágenes espectaculares de Nüremberg. La primera sensación es ya la de orgullo por pertenecer a ese lugar. Se trataba de crear, antes de empezar, un sentimiento patriótico. Después tenemos la llegada.


Un bany de masses. Tot el poble al voltant d'un sol home. Aquest es mostra seriós però proper. En algunes escenes, fins i tot, sembla saltarse el protocol per a acostar-se a la gent. Pot ser que sigui el dia més important a la vida d'aquesta gent. Mica a mica va mostrant els pilars de la societat alemanya: les joventuts del partit, treballant alegres, mostrant-se solidaris en tot moment, responsables però que, de tant en tant, juguen ja que són nens encara; les dones amb els vestits típics, oferint la seva collita igual que es feia en temps del feudalisme, on el Senyor era com un pare per a ells; les milícies excavadores, el més baix de l'escalafó però que Hitler promet que tothom que vulgui estar en algun grup primer ha de passar per aquest cos.
____________________________________________

Un baño de masas. Todo el pueblo alrededor de un solo hombre. Este se muestra serio pero cercano. En algunas escenas, incluso, parece saltarse el protocolo para acercarse a la gente. Puede que sea el día más importante en la vida de esta gente. Poco a poco va mostrando los pilares de la sociedad alemana: las juventudes del partido, trabajando alegres, mostrándose solidarios en todo momento, responsables pero que, de vez en cuando, juegan ya que son niños todavía, las mujeres con los trajes típicos , ofreciendo su cosecha al igual que se hacía en tiempos del feudalismo, donde el Señor era como un padre para ellos, las milicias excavadoras, el más bajo del escalafón pero que Hitler promete que todo el que quiera estar en algún grupo primero de pasar por este cuerpo.


Un cop refermat el sentiment d'unió de tots els alemanys, venen els discursos. Un per un, els alts comanaments llencen proclames sobre temes relacionats amb les seves parcel·les, però remarcant la importància d'un pensament únic per avançar tots en la bona direcció per tal de fer un país gran. Com he dit, la gent està entregada. Quan un veu aquestes imatges se sent partícep d'aquest sentiment popular i pensa que, si estés allà en aquest moment (i sense saber el que sabem ara) un cauria igual que va caure tot el poble alemany. Després dels discursos, desfilades i més desfilades, una demostració de força per assenyalar que el poble no està sol en la seva lluita. 
__________________________________________


Una vez afianzado el sentimiento de unión de todos los alemanes, vienen los discursos. Uno por uno, los altos mandos lanzan proclamas sobre temas relacionados con sus parcelas, pero remarcando la importancia de un pensamiento único para avanzar todos en la buena dirección para hacer un país grande. Como he dicho, la gente está entregada. Cuando uno ve estas imágenes se siente partícipe de este sentimiento popular y piensa que, si estuviera allí en ese momento (y sin saber lo que sabemos ahora) uno caería igual que cayó todo el pueblo alemán. Tras los discursos, desfiles y más desfiles, una demostración de fuerza para señalar que el pueblo no está solo en su lucha.









L'apoteosi és la desfilada nocturna de torxes i banderes. És impressionant. Al final, focs d'artifici i el tancament de l'acte amb discursos més vehements que els anteriors. Aquí és on Hitler deixa anar tot el seu repertori de gesticulacions teatrals.

És tot una successió de fotogrames tècnicament perfectes els quals, passants un rere l'altre, en podriem fer mil·lers de fotografies genials. Un moviment de càmera calculat i la sincronitzacio perfecte de la música amb la imatge donant-li en cada moment el sentiment adequat sumat a un aparell de propaganda perfectament portat per Goebbels, un fons dissenyat per Speer i el magnetisme (incomprensible actualment) de Hitler fa que aquest hagi de ser l'obra referent de qualsevol que vulgui estudiar els mitjans propagandístics.
___________________________________________


La apoteosis es el desfile nocturno de antorchas y banderas. Es impresionante. Al final, fuegos artificiales y el cierre del acto con discursos más vehementes que los anteriores. Aquí es donde Hitler suelta todo su repertorio de gestos teatrales.

Es todo una sucesión de fotogramas técnicamente perfectos que, pasados ​​uno tras otro,  podríamos hacer miles de fotografías geniales. Un movimiento de cámara calculado y la sincronización perfecta de la música con la imagen dándole en cada momento el sentimiento adecuado sumado a un aparato de propaganda perfectamente llevado por Goebbels, un fondo diseñado por Speer y el magnetismo (incomprensible actualmente) de Hitler hace que este deba ser la obra referente de cualquiera que quiera estudiar los medios propagandísticos.