Roma 2010, foto des de l'hotel

De vegades veus imatges suggerents des d'on no pensaves que es podrien veure. Només és qüestió de saber mirar i trobar. Aquesta la vaig fer des de la finestra de l'hotel de Roma on estava el maig de 2010.

_________________________________________________

A veces ves imágenes sugerentes desde donde no pensabas que podrían verse. Sólo es cuestión de saber mirar y encontrar. Esta la hice desde la ventana del hotel de Roma donde estaba en mayo de 2010.

Després de la tempesta

Ara volia ensenyar aquesta. Està feta a Cantonigròs després d'una tempesta d'estiu l'agost passat. El cert és que m'encanta la llum que queda després de descarregar a darrera hora de la tarda. Si li traguéssim l'ombra de l'antena és possible que la foto perdés bastant.
_______________________________________________________

 Ahora quería enseñar esta. Está hecha en Cantonigròs tras una tormenta de verano en agosto pasado. Lo cierto es que me encanta la luz que queda después de descargar a última hora de la tarde. Si le quitáramos la sombra de la antena es posible que la foto perdiera bastante.

Una mica més sobre l'expressivitat

Aquesta foto és d'una manifestació que es va fer a Madrid, crec que al carrer de Preciados, l'any 1976, contra l'encariment de la vida. Penso que el fotògraf, més que centrar-se en la ràbia de la gent, els eslògans o les pancartes, si era organitzat per un partit o un altre, es centra en la mirada d'esperança del nen. Sembla que sigui conscient de que alguna cosa important està passant i que el futur, després d'aquella manifestació, només pot millorar. És clar que ens hem de situar en el temps, en el que la gent preferia mirar endavant i deixar de banda el passat. La mirada del nen reflexa perfectament aquesta idea (pobret). El fotògraf s'absté de donar una imatge de conflictivitat o de misèria autocompasiva i sí d'esperança.
_______________________________________________________

Esta foto es de una manifestación que se hizo en Madrid, creo que en la calle de Preciados, en 1976, contra el encarecimiento de la vida. Pienso que el fotógrafo, más que centrarse en la rabia de la gente, los eslóganes o las pancartas, si era organizado por un partido u otro, se centra en la mirada de esperanza del niño. Parece que sea consciente de que algo importante está pasando y que el futuro, después de aquella manifestación, sólo puede mejorar. Está claro que nos debemos situar en el tiempo, en el que la gente prefería mirar hacia adelante y dejar de lado el pasado. La mirada del niño refleja perfectamente esta idea (pobre). El fotógrafo se abstiene de dar una imagen de conflictividad o de miseria autocompasiva y sí de esperanza.

Petó a París.... i no està preparat

Aquesta la vaig fer a París. A diferència d'altres petons famosos, aquest no està preparat. Penso que el vianant aliè a la parella del costat li dona un valor afegit a la fotografia.
________________________________________________________

Esta la hice en París. A diferencia de otros besos famosos, este no está preparado. Pienso que el peatón ajeno a la pareja del lado le da un valor añadido a la fotografía.

Una mica més d'història

Aquesta foto del suís René Burri del 1963 no és de les més conegudes del Che però a mi em diu bastant més que la més coneguda de Korda. Està clar que la de Korda és un exemple de la imatge que el fotògraf vol donar-nos a mode de propaganda. Aquesta, en canvi, es veu un Che més arrogant, mirant de reüll a la resta de la gent amb aire de satisfacció per la feina aconseguida. Això darrer es veu remarcat per la postura relaxada i el cigar. La veritat és que em diu molt del Che com a persona més que d'altres fotos més marcials.

_______________________________________________________

Esta foto del suizo René Burri de 1963 no es de las más conocidas del Che pero a mí me dice bastante más que la más conocida de Korda. Está claro que la de Korda es un ejemplo de la imagen que el fotógrafo quiere darnos a modo de propaganda. Esta, en cambio, se ve un Che más arrogante, mirando de reojo al resto de la gente con aire de satisfacción por el trabajo conseguido. Esto último se ve remarcado por la postura relajada y el cigarro. La verdad es que me dice mucho del Che como persona más que de otras fotos más marciales.

Si fem la comparació amb la foto de Korda es veu un Che completament diferent al de Burri. El de Korda és un Che seriós, concentrat, mirant l'horitzó (situació que no és real ja que estava escoltant un parlament) accentuat per un contrapicat que li afegeix un punt de mística. Pel que he llegit de la seva personalitat, crec que la foto de Burri s'adiu més a ell que la de Korda, extreta del seu context amb una finalitat purament propagandística.

_______________________________________________________

Si hacemos la comparación con la foto de Korda se ve un Che completamente diferente al de Burri. El de Korda es un Che serio, concentrado, mirando el horizonte (situación que no es real ya que estaba escuchando un parlamento) acentuado por un contrapicado que le añade un punto de mística. Por lo que he leído de su personalidad, creo que la foto de Burri se ajusta más a él que la de Korda, extraída de su contexto con una finalidad puramente propagandística.

Història de la fotografia

Parlant sobre el que havia escrit en un altre post sobre les històries que expliquen les fotografies, voldria posar com a un gran exemple les que es van fer en el seu moment al president Kennedy. He trobat aquesta que diu més del que es podria escriure. Reflexa perfectament la relació que té amb el seu germà.

Recordo una altra i que no aconsegueixo trobar per enlloc que es veuen els dos, i John està al sofà en mànigues de camisa i les mànigues pujades, que també m'agrada molt.

_______________________________________________________

Hablando sobre lo que había escrito en otro post sobre las historias que cuentan las fotografías, quisiera poner como un gran ejemplo las que se hicieron en su momento al presidente Kennedy. He encontrado esta que dice más de lo que se podría escribir. Refleja perfectamente la relación que tiene con su hermano.

Recuerdo otra y que no logro encontrar por ninguna parte que se ven los dos, y John está en el sofá en mangas de camisa y las mangas subidas, que también me gusta mucho.

Sense haver llegit res de l'article al qual devia anar adjuntada la foto puc deduir que estan a l'habitació d'un hotel ja que s'hi endevinen dos llits. Malgrat no se'ls vegi la cara es reconeixen perfectament els dos germans. També es pot pensar que estan tractant algun asumpte molt important ja que el gest que fan es de seriositat i preocupació. Encara duen l'americana posada, la qual cosa vol dir que acaben d'arribar d'algun lloc i comenten el que s'ha parlat o estan a punt de marxar i estan enllestint algun detall. Només hi trobo a faltar algun detall que doni pistes del lloc on és l'hotel, però seria demanar massa.

______________________________________________________

Sin haber leído nada del artículo al que debía ir aparejada la foto puedo deducir que están en la habitación de un hotel ya que se adivinan dos camas. A pesar de no les vea la cara se reconocen perfectamente los dos hermanos. También se puede pensar que están tratando algún asunto muy importante ya que el gesto que hacen es de seriedad y preocupación. Todavía llevan la americana puesta, lo cual quiere decir que acaban de llegar de algún lugar y comentan lo que se ha hablado o están a punto de marcharse y están ultimando algún detalle. Sólo echo de menos algún detalle que dé pistas del lugar donde está el hotel, pero sería pedir demasiado.

Paris 2008

La meva filla i la seva amiga Alba. Sense veure's res clar, pretenc explicar-ho tot
_______________________________________________________

Mi hija y su amiga Alba. Sin verse nada claro, pretendo explicarlo todo

Una farmàcia de les Rambles

Ara començo a introduir-me en la fotografia nocturna. Aquesta és una de les que vaig estar fent per les Rambles el desembre de 2010. Per a que em quedés la llum mínimament equilibrada vaig fer tres exposicions diferentes (-2,0+2) i hi vaig aplicar la tècnica de l'HDR

________________________________________________________

Ahora empiezo a introducirme en la fotografía nocturna. Esta es una de las que estuve haciendo por las Ramblas en diciembre de 2010. Para que me quedara la luz mínimamente equilibrada hice tres exposiciones diferentes (-2,0 +2) y apliqué la técnica del HDR

Una de romans

Aquesta la vaig fer a Roma el 2010. Pretén ser el contrast de la vella Roma i l'antiga.... ja que el vestit del policia em recorda als urbans de quan jo tenia 3 o 4 anys.
________________________________________________________

Esta la hice en Roma en 2010. Pretende ser el contraste de la vieja Roma y la antigua .... ya que el traje del policía me recuerda a los urbanos de cuando yo tenis 3 o 4 años.

Suïssa 2007

Aquesta la vaig fer a Suïssa el 2007, concretament a Sion (crec que és un dels reductes Léfevristes). Els vaig veure venir de lluny i, per a que no quedés massa descarat, vaig posar la meva dona i la meva filla i vaig esperar a que pasessin pel costat. Aleshores vaig fer la foto i la vaig tallar quedant només el que m'interessava (per la foto, s'entén).

________________________________________________________


Esta la hice en Suiza en 2007, concretamente en Sion (creo que es uno de los reductos Léfevristas). Los vi venir de lejos y, para que no quedara demasiado descarado, puse mi mujer y mi hija y esperé a que pasaran por el lado. Entonces hice la foto y la corté quedando sólo lo que me interesaba (para la foto, se entiende).

Fiestas del Pilar 2005

Aquesta foto és una de les meves preferides. La vaig fer a Zaragoza l'any 2005 durant les festes del Pilar. La veritat és que no soc partidari de penjar fotos de menors però és que aquesta em supera. Aquesta nena esclafada al vidre com demanant ajuda per sortir del seu avorriment és molt expressiva.

________________________________________________________


Esta foto es una de mis preferidas. La hice en Zaragoza el año 2005 durante las fiestas del Pilar. La verdad es que no soy partidario de colgar fotos de menores pero es que esta me supera. Esta niña aplastada en el cristal como pidiendo ayuda para salir de su aburrimiento es muy expresiva.

WFP 2009

Aquesta és la guanyadora del WFP 2009.... sí, mostra les misèries d'una guerra, crec que d'Afganistan, però per sí sola no veig que aporti gaire. És una opinió personal i intransferible. Aquí només veig una dona a la qual, suposo, li han posat un implant de pell a una banda de la cara per alguna raó, cremada, mutilada?

________________________________________________________

Esta es la ganadora del WFP 2009 .... sí, muestra las miserias de una guerra, creo que de Afganistán, pero por sí sola no veo que aporte mucho. Es una opinión personal e intransferible. Aquí sólo veo una mujer a la que, supongo, le han puesto un implante de piel a un lado de la cara por alguna razón, quemada, mutilada?

Una reflexió sobre el Fotopress

Ara anava mirant les fotos més premiades del fotoperiodisme internacional i no puc estar-me de comentar una cosa que em ve cridant l'atenció des de fa molts anys: l'abús de, en lloc d'informar, crear una mena de xantatge emocional amb forma de denúncia fotogràfica. Misèria, gent mutilada, escenes violentes... estic d'acord que el fotoperiodisme serveix per a completar la notícia a partir d'on l'escrit ja no pot arribar, intentant explicar una història a partir de la imatge. El que ja no estic tant d'acord és que es vulgui crear un sentiment de culpa o d'empatia mal entesa envers a la misèria humana.

Aquella imatge de dues mans, una de grandària normal amb una altra molt petita, crec recordar de Biafra i guanyadora d'un Pulitzer va trencar molts motllos (que algú em correggeixi si hi ha alguna de semblant anteriorment) però sembla que, des d'aquella, la cosa ha evolucionat poc: fotografies deliberadament preparades per a crear un efecte molt concret, l'efecte que vol el fotògraf, deixant-nos el dubte de si, realment, allò és així o ens volen vendre una altra realitat.

________________________________________________________


Iba mirando las fotos más premiadas del fotoperiodismo internacional y no puedo dejar de comentar algo que me viene llamando la atención desde hace muchos años: el abuso de, en lugar de informar, crear una especie de chantaje emocional con forma de denuncia fotográfica. Miseria, gente mutilada, escenas violentas ... estoy de acuerdo que el fotoperiodismo sirve para completar la noticia a partir de donde el escrito ya no puede llegar, intentando contar una historia a partir de la imagen. Lo que ya no estoy tan de acuerdo es que se quiera crear un sentimiento de culpa o de empatía mal entendida hacia la miseria humana.


Aquella imagen de dos manos, una de tamaño normal con otra muy pequeña, creo recordar de Biafra y ganadora de un Pulitzer rompió muchos moldes (que alguien me corrija si hay alguna similar anteriormente) pero parece que, desde aquella, la cosa ha evolucionado poco: fotografías deliberadamente preparadas para crear un efecto muy concreto, el efecto que quiere el fotógrafo, dejándonos la duda de si, realmente, lo es así o nos quieren vender otra realidad.

París 2005

Aquesta la vaig fer a París des del museu d'Orsay. Igual li vaig donar massa ISO (1600) i per això es veu molt de gra.

________________________________________________________

Esta la hice en París desde el museo de Orsay. Igual le di demasiado ISO (1600) y por eso se ve mucho grano.