Aquest bloc no preten sentar càtedra en cap concepte, només vull anar experssant la meva manera de veure les diverses representacions gràfiques, pròpies i alienes. Bàsicament em centraré en la fotografia ja que és del que puc defensar-me millor però hi aniran sortint altres tipus d'opinions (pintura, disseny, còmic...).

M'agradaria molt poder crear discussions constructives ja que, com a no professional de cap tema, puc treure molt de profit de les opinions dels demés (encara que pensin que no en saben prou com per a opinar, excusa que no serveix ja que jo tampoc hi entenc).



_________________________________________________



Este blog no pretende sentar cátedra en ningún concepto, sólo quiero ir expresando mi manera de ver las diversas representaciones gráficas, propias y ajenas. Básicamente me centraré en la fotografía ya que es lo que puedo defenderme mejor pero irán saliendo otros tipos de opiniones (pintura, diseño, cómic ...).

Me gustaría mucho poder crear discusiones constructivas ya que, como no profesional de ningún tema, puedo sacar mucho provecho de las opiniones de los demás (aunque piensen que no saben lo suficiente como para opinar, excusa que no sirve ya que yo tampoco entiendo).


dimecres, 16 de febrer del 2011

Brassaï (1)

Ara em ve de gust posar aquí algunes de les fotos nocturnes de Brassaï (1899-1984). Ara no sabria dir si hi ha algú que hagi aprofitat tant els contrastos que ofereix la il·luminació urbana abans que aquest fotògraf hongarès però em semblen molt suggeridors. Amic de Picasso i Matisse entre d’altres capta fotogràficament els ambients sòrdids de Paris plasmant tots aquells sentiments de la mateixa manera que ho podrien haver fet els millors pintors bohemis de començament del segle XX. En altres entrades parlaré més de Brassaï.
____________________________________


Ahora me apetece poner aquí algunas de las fotos nocturnas de Brassaï (1899-1984). Ahora no sabría decir si hay alguien que haya aprovechado tanto los contrastes que ofrece la iluminación urbana antes de que este fotógrafo húngaro pero me parecen muy sugerentes. Amigo de Picasso y Matisse entre otros capta fotográficamente los ambientes sórdidos de París plasmando todos aquellos sentimientos de la misma manera que lo podrían haber hecho los mejores pintores bohemios de principios del siglo XX. En otras entradas hablaré más de Brassaï.




dimarts, 15 de febrer del 2011

Roma 2010 - Piazza Navona


Aquesta la vaig fer a la Piazza Navona després d'una pluja molt forta. Em va fer gràcia la postura de l'estàtua mirant aquests núvols grisos que li donen un gran dramatisme. Després amb el Photoshop vaig donar-li vermells per a augmentar el contrast dels núvols.
_______________________________________

Esta la hice en la Piazza Navona después de una lluvia muy fuerte. Me hizo gracia la postura de la estatua mirando estas nubes grises que le dan un gran dramatismo. Luego con el Photoshop le di rojos para aumentar el contraste de las nubes.

diumenge, 13 de febrer del 2011

Curs alternatiu de fotografia (5) - Formes suggerents: els arbres

 

 Ara que ja hem après a veure la fotografia mentre passegem, voldria fer esment a uns objectes / subjectes als quals sovint els prestem molt poca atenció: són els arbres. Aquests fabricants d'oxigen ens ofereixen una infinitat de possibilitats a l'hora de fer bones fotos.  Donant-li la volta a la dita, podem dir que el bosc no ens deixa veure els arbres... i aquests són uns éssers apassionats si ens quedem a mirar amb atenció les formes que surgeixen de les seves branques. Si us fixeu aquí aprofito des de la silueta que ens poden oferir a diferentes hores del dia, només una part de les branques, branques enmig de la boira o, fins i tot, l'ombra de l'arbre. Mireu-les (i després digueu-me que les heu admirat encara que sigui mentida) i feu les vostres proves (els que visqueu al desert intenteu-ho amb els cactus).
______________________________________

Ahora que ya hemos aprendido a ver la fotografía mientras paseamos, quisiera hacer mención a unos objetos / sujetos a los que a menudo los prestamos muy poca atención: son los árboles. Estos fabricantes de oxígeno nos ofrecen un sinfín de posibilidades a la hora de hacer buenas fotos. Dándole la vuelta a la dicha, podemos decir que el bosque no nos deja ver los árboles ... y estos son unos seres apasionantes si nos quedamos a mirar con atención las formas que surgen de sus ramas. Si os fijáis aquí aprovecho desde la silueta que nos pueden ofrecer a diferentes horas del día, sólo una parte de las ramas, ramas en medio de la niebla o, incluso, la sombra del árbol. Miradlas (y luego decidme que las habés admirado aunque sea mentira) y hagan sus pruebas (los que viváis en el desierto, probad con los cactus).




divendres, 11 de febrer del 2011

World Press Photo 2011

Bé, ha sortit la guanyadora del 2011 i, la veritat, remeto la meva opinió al que vaig escriure al parlar de la de 2009. No crec que la fotografia de Jodi Bibier on mostra (un altre cop) una dona afgana mutilada, aporti res de nou.
____________________________________

Bueno, ha salido la ganadora del 2011 y, la verdad, remito a mi opinión lo que escribí al hablar de la de 2009. No creo que la fotografía de Jodi Bibi donde muestra (otra vez) una mujer afgana mutilada, aporte nada nuevo.


I si no, mireu la de 2009
________________________________________

Y si no, mirad la de 2009


dijous, 10 de febrer del 2011

La revolta a Egipte

Avui ha sortit publicat a molts diaris aquesta fotografia celebrant la possible (i més que probable) victòria de la revolució a Egipte. M'agradaria que es comparés amb la que ja vaig penjar fa uns dies sobre aquella manifestació a Madrid el 1976
_________________________________________

Hoy ha salido publicado en muchos diarios esta fotografía celebrando la posible (y más que probable) victoria de la revolución en Egipto. Me gustaría que se comparara con la que ya colgué hace unos días sobre esa manifestación en Madrid en 1976



La semblança és que es fa més èmfasi en la il·lusió i esperança en un futur millor que en la manifestació / celebració en sí. No crec equivocar-me al dir que aquesta fotografia serà la que resumirà tots aquests dies de revolta ja que resumeix plenament el sentiment. M'he fixat en un petit detall que la fa d'un moment concret i no és atemoporal, i és una mà traient un telèfon mòbil per a fer una fotografia.
El semblant del subjecte central és una barreja d'eufòria i alleujament, de "ha valgut la pena després de tant esforç". Una cosa que diferencia una de l'altra és que es pot identificar plenament el moment històric a la d'Egipte, i que la de Madrid podria ser en qualsevol moment de la transició.
______________________________________

El parecido es que se hace más énfasis en la ilusión y esperanza en un futuro mejor que en la manifestación / celebración en sí. No creo equivocarme al decir que esta fotografía será la que resumirá todos estos días de revuelta ya que plasma plenamente el sentimiento. Me he fijado en un pequeño detalle que la hace de un momento concreto y no es atemoporal, y es una mano sacando un teléfono móvil para hacer una fotografía.
El parecido del sujeto central es una mezcla de euforia y alivio, de "ha valido la pena después de tanto esfuerzo". Algo que diferencia una de la otra es que se puede identificar plenamente el momento histórico en la de Egipto, y que la de Madrid podría ser en cualquier momento de la transición.

dimecres, 9 de febrer del 2011

Curs alternatiu de fotografia (4) - La vista i l'agilitat II

Suposo que anireu fent els exercicis recomenats, oi que sí? No us sento bé però intueixo la resposta. Bé, quan aneu bombardejant amb la càmera, no importa si queden bé o no, el que cal és analitzar-les i pensar què es pot millorar, investigar què li ha faltat per a aconseguir l'efecte desitjat o quedar-se amb l'autocomplaença (postura la qual només es pot admetre si un és molt exigent, la qual cosa voldrà dir que realment està la foto molt ben parida, sens dubte).
Sovint, a l'analitzar el que manca, la resposta és una bona càmera o un bon objectiu... meeeec!! Resposta errònia el 90% dels cops (al menys al nivell que ens trobem ara, ja anirem pujant tant de nivell com de pressupost). Si aprenem a veure les fotos i el que hi ha més enllà, no dubteu que el resultat pot ser molt aparent. Mai assolirem un nivell professional, però sí com per a ser ensenyades i que ens diguin que estan molt bé sense que rebenti el polígraf (és duríssim haver de lloar alguna cosa que no t'agrada gens i que, a sobre, l'altra persona s'ho cregui i no prosperi).
No val a sesfallir, si seguim els 3 exercicis proposats a l'anterior lliçó i per l'ordre correcte, fent-los amb calma i sense presses, estic segur que el vostre criteri fotogràfic (o sigui, l'ull) guanyara en molta qualitat.
Aquí us ensenyaré unes quantes fotografies fetes amb el meu mòbil (ja ni càmera ni res, el mòbil), només per a demostrar que, si aneu pel carrer i veieu quelcom que us suggeregi alguna cosa interessant no podeu dir allò de "si tingués la càmera, quina foto faria ara!".
_______________________________________

Supongo que iréis haciendo los ejercicios recomendados, no? No oigo bien pero intuyo la respuesta. Bueno, cuando vayáis bombardeando con la cámara, no importa si quedan bien o no, lo que hace falta es analizarlas y pensar qué se puede mejorar, investigar qué le ha faltado para conseguir el efecto deseado o quedarse con la autocomplacencia (postura que sólo se puede admitir si uno es muy exigente, lo cual significa que realmente está la foto muy bien parida, sin duda).
A menudo, al analizar lo que falta, la respuesta es una buena cámara o un buen objetivo ... meeeec! Respuesta errónea el 90% de las veces (al menos al nivel que nos encontramos ahora, ya iremos subiendo tanto de nivel como de presupuesto). Si aprendemos a ver las fotos y el que hay más allá, no dudad que el resultado puede ser muy aparente. Nunca lograremos un nivel profesional, pero sí como para ser enseñadas y que nos digan que están muy bien sin que reviente el polígrafo (es durísimo alabar algo que no te gusta nada y que, encima, la otra persona se lo crea y no prospere).
No vale sesfallecer, si seguimos los 3 ejercicios propuestos en la anterior lección y por el orden correcto, haciéndolos con calma y sin prisas, estoy seguro de que vuestro criterio fotográfico (o sea, el ojo) ganara en mucha calidad.
Aquí os enseñaré unas cuantas fotografías tomadas con mi móvil (ya ni cámara ni nada, el móvil), sólo para demostrar que, si vais por la calle y veis algo que os sugiere alguna cosa interesante no podréis decir aquello de "si tuviera la cámara, qué foto haría ahora ".









Paris 2005


La Tour Eiffel amagada rera rere les curtes fulles d'un arbre esperant la imminència de la primavera adquireix un toc impressionista que li resta aquella brutal monumentalitat prenent un aire més romàntic.
_________________________________________

La Tour Eiffel escondida tras tras las cortas hojas de un árbol esperando la inminencia de la primavera adquiere un toque impresionista que le quita esa brutal monumentalidad tomando un aire más romántico.

dimarts, 8 de febrer del 2011

La fotografia postmortem

Un dels temes que m'ha fascinat més a la història de la fotografia són les fotos postmortem. És difícil valorar-ho amb la mentalitat actual a la qual aquestes imatges es veurien com a morboses i fora de lloc però fa més de 100 anys era d'allò més normal. S'agafava el mort i se'l vestia amb roba normal per a fer la darrera fotografia. Era una altra mena de sentiments. És possible, sobretot en el cas dels nens "els angelets" era la única foto que podien tenir els pares com a record. En fi, que cadascú opini i valori i jo ho deixo com a testimoni històric.
Per a una millor informació a http://es.wikipedia.org/wiki/Fotografía_de_difuntos hi ha un article molt interessant al respecte.
__________________________________________

Uno de los temas que me ha fascinado más de la historia de la fotografía son las fotos postmortem. Es difícil valorarlo con la mentalidad actual en la que estas imágenes se verían como morbosas y fuera de lugar pero hace más de 100 años era de lo más normal. Cogía el muerto y se vestía con ropa normal para hacer la última fotografía. Era otro tipo de sentimientos. Es posible, sobre todo en el caso de los niños "los angelitos" era la única foto que podían tener los padres como recuerdo. En fin, que cada uno opine y valore y yo lo dejo como testimonio histórico.
Para una mejor información en http://es.wikipedia.org/wiki/Fotografía_de_difuntos hay un artículo muy interesante al respecto.




Miles Davis, Oli sobre tela 1997


He de reconèixer que he pintat pocs quadres a la meva vida (i encara menys que m'agradin mínimament). Aquest el vaig fer fa molt, l'any 97 i representa a Miles Davis. És un oli que, ben mirat, igual hauria quedat millor en acrílic (més endavant he fet acrílics que podrien haver quedat millor amb oli)
______________________________________

Tengo que reconocer que he pintado pocos cuadros en mi vida (y mucho menos que me gusten mínimamente). Este lo hice hace mucho, el año 1997 y representa a Miles Davis. Es un oleo que, bien mirado, igual habría quedado mejor en acrílico (más adelante he hecho acrílicos que podrían haber quedado mejor con oleo)

Processó de Corpus a Penyíscola 2007



Aquesta la vaig fer a la processó de Corpus de Penyíscola el 2007. Les pintes dels que presideixen la processó no tenen desperdici.
___________________________________________

Esta la hice en la procesión de Corpus de Peñíscola en 2007. Las pintas de los que presiden la procesión no tienen desperdicio.