Aquest bloc no preten sentar càtedra en cap concepte, només vull anar experssant la meva manera de veure les diverses representacions gràfiques, pròpies i alienes. Bàsicament em centraré en la fotografia ja que és del que puc defensar-me millor però hi aniran sortint altres tipus d'opinions (pintura, disseny, còmic...).

M'agradaria molt poder crear discussions constructives ja que, com a no professional de cap tema, puc treure molt de profit de les opinions dels demés (encara que pensin que no en saben prou com per a opinar, excusa que no serveix ja que jo tampoc hi entenc).



_________________________________________________



Este blog no pretende sentar cátedra en ningún concepto, sólo quiero ir expresando mi manera de ver las diversas representaciones gráficas, propias y ajenas. Básicamente me centraré en la fotografía ya que es lo que puedo defenderme mejor pero irán saliendo otros tipos de opiniones (pintura, diseño, cómic ...).

Me gustaría mucho poder crear discusiones constructivas ya que, como no profesional de ningún tema, puedo sacar mucho provecho de las opiniones de los demás (aunque piensen que no saben lo suficiente como para opinar, excusa que no sirve ya que yo tampoco entiendo).


divendres, 22 de juliol del 2011

Retrats de la Belle Époque - CaixaForum - 20 de juliol a 9 d'octubre 2011

Ahir vaig anar a veure l'exposició de retrats de la Belle Époque al CaixaForum. Es tracta d'una retrospectiva de retrats fets entre els períodes de la guerra Franco-Prussiana (1870) i la primera guerra mundial (1914). Es tracta d'una fase de la història força comvulsa amb uns canvis socials, tecnològics i de valors molt acusats i vertiginosos. Estem assistint a la consolidació d'una nova aristocràcia compresa per la burgesia emergent i certs personatges sortits del mon de la cultura. Aquesta nova aristocràcia surgeix amb la necessitat de promoure's a nivell personal creant l'actual concepte de promoció social mitjançant la imatge. Ja no és només el pur formulisme del retrat pel retrat, cal sugerir més, cal que els demés sàpiguen realment qui ets.

Reconec que em va agradar molt la separació dels diversos conceptes pels quals s'ha estructurat l'exposició:

- Autoretrats: gènere ja conreat per altres pintors antigament, mostra com es veuen els mateixos autors o la imatge que volen que els demés tinguin d'ells.
- Temperament i caràcter: aplicar l'anterior concepte amb el client. S'intenta transmetre a l'espectador com veu el pintor al personatge o com vol el personatge que el vegin els demés.
- Retrats de grup: agafant el concepte engegat per pintors com Velázquez o Goya, mostra com els diversos pintors ens fan veure com son les famílies retratades i, si convé, veure la seva quotidianetat.
- Ambients i converses: es tracta de fer entendre el subjecte mitjançant el seu entorn, de vegades imprescindible per a comprendre el personatge
- Retrats a plein air: aquesta època marcada per l'individualitat porta com a conseqüència l'espontaneïtat. Aquesta es transmet, sovint, mitjançant la fugida del pintor de les parets de l'estudi sortint al camp per a copsar des d'allà la llum i l'ambient de la natura.
- Toulouse-Lautrec: és una petita sala amb diversos retrats del pintor d'Albi.
- El retrat com a símbol: és un pas endavant del concepte de temperament i caràcter. Es tracta de penetrar en la psicología del personatge retratat.
- La Crisi: són els anys anteriors a la gran guerra. A la societat regna el desànim i el pessimisme i els pintors tendeixen a crear temes relacionats amb la misèria i la soledat. És el gran moment del expressionisme.

En posteriors entrades intentaré donar el meu punt de vista de diverses obres exposades centrant-me en l'àmbit en el qual han estat dividides.
_____________________________________________

Ayer fui a ver la exposición de retratos de la Belle Époque en el CaixaForum. Se trata de una retrospectiva de retratos realizados entre los períodos de la guerra Franco-Prusiana (1870) y la primera guerra mundial (1914). Se trata de una fase de la historia fuerza comvulsa con unos cambios sociales, tecnológicos y de valores muy acusados ​​y vertiginosos. Estamos asistiendo a la consolidación de una nueva aristocracia comprendida por la burguesía emergente y ciertos personajes salidos del mundo de la cultura. Esta nueva aristocracia surge con la necesidad de promoverse a nivel personal creando el actual concepto de promoción social mediante la imagen. Ya no es sólo el puro formulismo del retrato por el retrato, hay que sugerir más, es necesario que los demás sepan realmente quién eres.

Reconozco que me gustó mucho la separación de los diversos conceptos por los que se ha estructurado la exposición:

- Autorretratos: género ya cultivado por otros pintores antiguamente, muestra cómo se ven los mismos autores o la imagen que quieren que los demás tengan de ellos.
- Temperamento y carácter: aplicar el anterior concepto con el cliente. Se intenta transmitir al espectador cómo ve el pintor al personaje o como quiere el personaje que lo vean los demás.
- Retratos de grupo: tomando el concepto puesto en marcha por pintores como Velázquez o Goya, muestra cómo los diversos pintores nos hacen ver como son las familias retratadas y, en su caso, ver su cotidianidad.
- Ambientes y conversaciones: se trata de hacer entender al sujeto mediante su entorno, a veces imprescindible para comprender el personaje
- Retratos en plein air: esta época marcada por la individualidad trae como consecuencia la espontaneidad. Esta se transmite, a menudo, mediante la huida del pintor de las paredes del estudio saliendo al campo para captar desde allí la luz y el ambiente de la naturaleza.
- Toulouse-Lautrec: es una pequeña sala con varios retratos del pintor de Albi.
- El retrato como símbolo: es un paso adelante del concepto de temperamento y carácter. Se trata de penetrar en la psicología del personaje retratado.
- La Crisis: son los años anteriores a la gran guerra. En la sociedad reina el desaliento y el pesimismo y los pintores tienden a crear temas relacionados con la miseria y la soledad. Es el gran momento del expresionismo.

En posteriores entradas intentaré dar mi punto de vista de diversas obras expuestas centrándome en el ámbito en el que han sido divididas.

dijous, 21 de juliol del 2011

Schwarzwald 2006 - o sigui a la Selva Negra agafant gerds

De vegades un fa servir el gran angular no per a que agafi més, si no per a crear efectes sugerents.
___________________________________

A veces uno usa el gran angular no para que coja más, si no para crear efectos sugerentes

dimecres, 20 de juliol del 2011

Un lloc diferent per a fer una foto - Girona 2004





De vegades es poden fer fotos sugerents des dels llocs més insospitats. Aquesta la vaig fer amb la meva vella càmera digital a uns lavabos de Girona mentre... doncs aixo, mentre....
_________________________________________

A veces se pueden hacer fotos sugerentes desde los lugares más insospechados. Esta la hice con mi vieja cámara digital en unos lavabos de Girona mientras ... pues eso, mientras ....

dimarts, 19 de juliol del 2011

Roma 2010

Per canviar una mica de tema, volia posar aquesta foto feta a la Piazza Navona el 2010. Haurien de ser els turistes els que es fixessin amb el músic i no a l'inrevés.
_____________________________________

Para cambiar un poco de tema, quería poner esta foto hecha en la Piazza Navona el 2010. Tendrían que ser los turistas los que se fijaran en el músico y no al revés.

dimecres, 13 de juliol del 2011

dilluns, 11 de juliol del 2011

Festival Internacional de Música de Cantonigròs

Festival Internacional de Música de Cantonigròs

L'any passat va ser el primer en el que em vaig enfrontar, fotogràficament, amb el mon de les actuacions. Una de les fotos que vaig presentar al concurs (però que no va treure premi) va ser aquesta
________________________________________

El año pasado fue el primero en el que me enfrenté, fotográficamente, con el mundo de las actuaciones. Una de las fotos que presenté al concurso (pero que no sacó premio) fue esta



De vegades un no té al cap el moment que vol copsar i menys si no es coneix l'actuació. En aquest cas en vaig fer diverses amb la idea d'agafar els dos elements que hi apareixen i després triar el que s'acosta més al que jo vull explicar.
_______________________________________


A veces uno no tiene en mente el momento que quiere captar y menos si no se conoce la actuación. En este caso hice varias con la idea de coger los dos elementos que aparecen y después elegir la que se acerca más a lo que yo quiero explicar.