Diuen que, quan voler retratar Madonna despullada el 1979 aquesta li demanà $25 per sessió. Trenta anys més tard, una d'aquestes fotografies es va vendre a Christie's per $37.500. Bé, això és només una anècdota ja que Madonna no era més que una de tantes models en aquella època.
Lee Friedlander destacà, també en la fotografia de nus i, a l'igual que amb d'altres disciplines que practicà, li donà el toc que el diferenciava de quasi tot el que s'havia fet. La majoria de fotògrafs de nus el que han buscat quasi sempre és la despersonalització de la model i la integració de les seves formes en l'univers que l'envolta. Formes suaus, sensuals... sobretot molt de glamour. Friedlander fuig d'això, crea fotografies de persones.Malgrat buscar l'estètica de les corves acaben derivant en formes dures, sovint massa descarades oferint-se sovint a l'espectador a posseir-les allà mateix, sense cap mena de sentiments ni romanticisme.
Molts crítics les comparen amb les de Bill Brandt per les seves distorsions i la recerca d'angles impossibles però jo, en general, les compararia més amb les d'Edward Weston. De fet n'hi ha més d'una que recorda molt (tirant a, diguem-ne homenatge) a alguna de les que va fer a Tina Modotti quan n'era la seva model.
_______________________________________
Dicen que, cuando quiso retratar Madonna desnuda en 1979 ésta le pidió $25 por sesión. Treinta años más tarde, una de estas fotografías se vendió en Christie 's por $37.500. Bueno, esto es sólo una anécdota ya que Madonna no era más que una de tantas modelos en aquella época.
Lee Friedlander destacó, también en la fotografía de desnudos y, al igual que con otras disciplinas que practicó, le dio el toque que lo diferenciaba de casi todo lo que se había hecho. La mayoría de fotógrafos de desnudos lo que han buscado casi siempre es la despersonalización de la modelo y la integración de sus formas en el universo que lo rodea. Formas suaves, sensuales ... sobre todo mucho glamour. Friedlander huye de eso, crea fotografías de persones. A pesar de buscar la estética de las curvas, acaban derivando en formas duras, a menudo demasiado descaradas ofreciéndose a menudo al espectador, a poseerlas allí mismo, sin ningún tipo de sentimientos ni romanticismo .
Muchos críticos los comparan con los de Bill Brandt por sus distorsiones y la búsqueda de ángulos imposibles pero yo, en general, las compararía más con las de Edward Weston. De hecho hay más de una que recuerda mucho (tirando a, digamos homenaje) a alguna de las que hizo a Tina Modotti cuando era su modelo.
Madonna 1979
Madonna 1979
Madonna 1979
Madonna 1979
1979
1979
1979
1979
1979
1980
1981
1981
1981
1982
1982
1983
1989
1989
1990
Nota: en aquesta série de "Fotògrafs amb història" no hi faré constar les fonts de les informacions ni de les imatges. Conec bé les normes no escrites de publicacions però, també, he pogut copsar a les meves recerques textos idèntics d'una pàgina a una altra no deixant clar quin és l'orígent de la font. Pel que fa a les imatges, sovint m'he trobat que a una mateixa se li atribueixen diferents autors, dates o localitzacions, per tant, agrairia que si algú hi troba alguna incorrecció m'ho faci saber.
______________________________________
Nota: en esta serie de "Fotógrafos con historia" no haré constar las fuentes de las informaciones ni de las imágenes. Conozco bien las normas no escritas de publicaciones pero, también, he podido captar en mis investigaciones textos idénticos de una página a otra no dejando claro cuál es el origen de la fuente. En cuanto a las imágenes, a menudo me he encontrado que a una misma se le atribuyen diferentes autores, fechas o localizaciones, por tanto, agradecería que si alguien encuentra alguna incorrección me lo haga saber.
