Fotògrafs amb història: Gerda Taro (1910-1937) 1/3

Biografia curta com va ser la seva vida / Biografía corta como fue su vida

Gerta Pohorille va néixer a Stuttgart l'1 d'agost de 1910 en una família de jueus polonesos de classe alta. Va ser educada per a ser una senyoreta respectable de societat: Va estudiar a la Königin-Charlotte Realschule a Stuttgart, a l’internat Villa Florissant a Lausana, Suïssa, i a la Höhere Handelschule (escola comercial) a Stuttgart i sembla ser que ja tenia concertat el casament amb un industrial anglès. Tot això als 19 anys, quan aquest món es capgirà. Per un problema de deutes del seu pare van haver de marxar d'Stuttgart i establir-se a la poc burgesa Leipzig. Allà viu de prop l'augment de moviments radicals (tant d'una banda com d'altra) sobretot quan coneix Georg Kuritzkes, fill de Dinah Gelbke, comunista y coneguda de Lenin.
____________________________________

Gerta Pohorille nació en Stuttgart el 1 de agosto de 1910 en una familia de judíos polacos de clase alta. Fue educada para ser una señorita respetable de sociedad: Estudió en la Königin-Charlotte Realschule en Stuttgart, en el internado Villa Florissant en Lausana, Suiza, y la Hohe Handelschule (escuela comercial) en Stuttgart y parece ser que ya tenía concertado el casamiento con un industrial inglés. Todo esto a los 19 años, cuando este mundo se invirtió. Por un problema de deudas de su padre tuvieron que marcharse de Stuttgart y establecerse en la poco burguesa Leipzig. Allí vive de cerca el aumento de movimientos radicales (tanto de un lado como de otro) sobre todo cuando conoce Georg Kuritzkes, hijo de Dinah Gelbke, comunista y conocida de Lenin.

1936

1936

1936

Barbero en el 5º Regimiento, Madrid

Barcelona 1936

Barcelona 1936

Ficada de ple ja dins de moviments polítics de lluita social, veu com arriba al poder Hitler, l'any 1933, la qual cosa fa que sigui detinguda. Quan va sortir fugí amb una amiga seva a París, on començà treballant com a secretària del psicoanalista René Spitz. L'any següent va conèixer a André Friedmann (Robert Capa), un comunista hongarès perseguit també pels nazis, amb qui començà una relació professional i personal molt estreta.
_______________________________________

Metida de lleno ya dentro de movimientos políticos de lucha social, ve como llega al poder Hitler, 1933, lo que hace que sea detenida. Cuando salió huyó con una amiga a París, donde empezó trabajando como secretaria del psicoanalista René Spitz. El año siguiente conoció a André Friedmann (Robert Capa), un comunista húngaro perseguido también por los nazis, con quien comenzó una relación profesional y personal muy estrecha.

Barcelona 1936

1936 Frente de Aragón

1936 Frente de Aragón

1936 Frente de Aragón

1936 Frente de Aragón

1936 Frente de Aragón

Capa introduí Taro en el món de la fotografia, començant a treballar junts. Per a poder tenir el permís de residència, Capa aconseguí que Maria Eisner la contractés a l'agència Alliance Photo. El fet de que Robert Capa dugués ja un bon bagatge en la fotografia i que Gerda Taro tot just comencés essent un apèndix d'ell, fou una de les raons principals de què la història trigués tant en reconèixer-li una valua professional.
_______________________________________

Capa introdujo a Taro en el mundo de la fotografía, empezando a trabajar juntos. Para poder tener el permiso de residencia, Capa consiguió que María Eisner en la contratara la agencia Alliance Photo. El hecho de que Robert Capa llevara ya un buen bagaje en la fotografía y que Gerda Taro apenas empezara siendo un apéndice de él, fue una de las razones principales de que la historia tardara tanto en reconocerle una valía profesional.

1936 Frente de Aragón

1936 Frente de Aragón

Hotel Colón, Barcelona. Sede del PSUC 1936

Frente de Aragón, Huesca 1936

Miliciana Republicana, Barcelona 1936

Niño con gorra de la FAI, Barcelona 1936

L'agost de 1936 tots dos viatgen a Barcelona per tal de cobrir la guerra per la revista Vu. Pocs dies després anaren al front d'Aragó i després a Madrid. D'allà al front de Còrdova, Toledo i l'Alcázar de San Juan. Posteriorment, el setembre d'aquell any la parella torna a París. El febrer de 1937 tornaren a Espanya, concretament a Almeria on s'hi amuntegaven molts refugiats. Feren diversos reportatges per Andalusia fins que marxaren a Madrid a fotografier les trinxeres. Per cert, fins aquell moment signaven les fotos conjuntament com a "Capa", començant aleshores a fer-ho com a "Reportage Capa & Taro". El març, Capa torna a París i Gerda Taro comença a signar com a "Photo Taro" ara contractada pel diari Ce Soir.
Durant els següents tres mesos Capa i Taro tornaren a París, junts o per separat, i tornaren a Espanya, junts o per separat, diverses vegades. Gerda Taro començà una relació molt estreta amb el jove escriptor canadenc Ted Allan, comisari polític de la unitat mèdica del Dr. Bethune. Es diu que la relació fou sentimental però no s'ha pogut demostrar mai. El seu moment de glòria arribà quan la revista Regards li publicà el seu repotatge de la victòria republicana a Brunete. A partir d'allà començà a estar considerada i, fins i tot, es pogué moure dins de cercles intel·lectuals a Madrid.
_______________________________________

En agosto de 1936 ambos viajan a Barcelona para cubrir la guerra para la revista Vu. Pocos días después fueron al frente de Aragón y después a Madrid. De allí al frente de Córdoba, Toledo y el Alcázar de San Juan. Posteriormente, en septiembre de ese año la pareja vuelve a París. En febrero de 1937 volvieron a España, concretamente a Almería donde se amontonaban muchos refugiados. Hicieron varios reportajes por Andalucía hasta que fueron a Madrid a fotografiar las trincheras. Por cierto, hasta ese momento firmaban las fotos conjuntamente como "Capa", comenzando entonces a hacerlo como "Reportage Capa & Taro". En marzo, Capa vuelve a París y Gerda Taro empieza a firmar como "Photo Taro" ahora contratada por el diario Ce Soir.
Durante los siguientes tres meses Capa y Taro volvieron a París, juntos o por separado, y volvieron a España, juntos o por separado, varias veces. Gerda Taro empezó una relación muy estrecha con el joven escritor canadiense Ted Allan, comisario político de la unidad médica del Dr. Bethune. Se dice que la relación fue sentimental pero no se ha podido demostrar nunca. Su momento de gloria llegó cuando la revista Regards le publicó su repotatge de la victoria republicana en Brunete. A partir de allí comenzó a ser considerada y, incluso, se pudo mover dentro de círculos intelectuales en Madrid.

Frente de Aragón, Santa Eulalia 1936

1937

1937

1937

1937

1937

Pocs dies després, però, Franco volgué recuperar Brunete. Aleshores Taro demanà a Allan que l'acompanyés al front per tal de cobrir aquella nova batalla. Ted Allan no hi estava gens d'acord però l'acompanyà igualment. Un cop allà, el polonès general Walter, de les Brigades Internacionals, els obligà a marxar ja que no hi volia ningú que no fos militar. S'amagaren per tal de no haver de sortir d'allà i Gerda Taro retratà en primera línia el bombardeig dels avions alemanys i italians sense prendre consciencia que alguna d'aquelles bombes li podia caure al cap. Quan començà la fugida, els dos van poder pujar-se als estrebs del cotxe del general Walter el qual duïa amb ell alguns soldats ferits. Fruit del descontrol del moment, un tanc republicà tocà el cotxe del general i Gerda Taro caigué a terra. El tanc aixafà Taro amb l'eruga. Era el 25 de juliol de 1937. Gerda Taro morí el dia següent sense haver complert els 27 anys.
________________________________________

Pocos días después, Franco quiso recuperar Brunete. Entonces Taro pidió a Allan que la acompañara al frente para cubrir esa nueva batalla. Ted Allan no estaba nada de acuerdo pero la acompañó igualmente. Una vez allí, el polaco general Walter, de las Brigadas Internacionales, los obligó a marcharse ya que no quería nadie que no fuera militar. Se escondieron para no tener que salir de allí y Gerda Taro retrató en primera línea el bombardeo de los aviones alemanes e italianos sin tomar conciencia de que alguna de aquellas bombas le podía caer en la cabeza. Cuando empezó la fuga, los dos pudiero subirse a los estribos del coche del general Walter quien llevaba con él algunos soldados heridos. Fruto del descontrol del momento, un tanque republicano tocó el coche del general y Gerda Taro cayó al suelo. El tanque aplastó Taro con la oruga. Era el 25 de julio de 1937. Gerda Taro murió el día siguiente sin haber cumplido los 27 años.

1937

Brunete 1937

Brunete 1937

Brunete 1937

Brunete 1937

Brunete 1937

Nota: en aquesta série de "Fotògrafs amb història" no hi faré constar les fonts de les informacions ni de les imatges. Conec bé les normes no escrites de publicacions però, també, he pogut copsar a les meves recerques textos idèntics d'una pàgina a una altra no deixant clar quin és l'orígent de la font. Pel que fa a les imatges, sovint m'he trobat que a una mateixa se li atribueixen diferents autors, dates o localitzacions, per tant, agrairia que si algú hi troba alguna incorrecció m'ho faci saber.

______________________________________

Nota: en esta serie de "Fotógrafos con historia" no haré constar las fuentes de las informaciones ni de las imágenes. Conozco bien las normas no escritas de publicaciones pero, también, he podido captar en mis investigaciones textos idénticos de una página a otra no dejando claro cuál es el origen de la fuente. En cuanto a las imágenes, a menudo me he encontrado que a una misma se le atribuyen diferentes autores, fechas o localizaciones, por tanto, agradecería que si alguien encuentra alguna incorrección me lo haga saber.

París 2013 (58)

París 2013 (57)

Fotògrafs amb història: Marianne Breslauer (1909-2001)

La carrera de Marianne Breslauer durà el que trigà en casar-se amb Walter Feilchenfeldt, més o menys 10 anys, quan passà a ajudar el seu marit que era marxant d'art. I és una llàstima, però s'hauria d'entendre (o intentar entendre, si es pot) quin era el paper de la dona fins la primera meitat del segle XX. Evidentment la carrera professional d'una dona tenia el respecte que tenia i mai podia passar per sobre de la del seu marit.
_______________________________________

La carrera de Marianne Breslauer duró lo que tardó en casarse con Walter Feilchenfeldt, más o menos 10 años, cuando pasó a ayudar a su marido que era marchante de arte. Y es una lástima, pero se debería entender (o intentar entender, si se puede) cuál era el papel de la mujer hasta la primera mitad del siglo XX. Evidentemente la carrera profesional de una mujer tenía el respeto que tenía y nunca podía pasar por encima de la de su marido.

1927 Edgard Wallace

1927 Paul Citroën

1929 Auteuil

1929 Porte d'Orléans, Paris

1929 Paris

1929 Autoretrat

1930 Cigarette

1930 Ruth Von Morgen

1931 Alexandria

1931 Circus, Berlin

1931 Djemila, Jerusalem

Marianne Breslauer va néixer a Berlin el 20 de novembre de 1909. Va estudiar fotografia entre els anys 1927 i 1929, any en el qual viatjà a París per a treballar durant un breu temps amb Man Ray, el qual l'encoratjà a seguir el seu propi ideal a la fotografia. El 1930 tornà a Berlin i treballà amb Elsbeth Heddenhausen, la qual li ensenyà totes les tècniques de laboratori. Durant aquest temps va fer alguns reportatges com el que va fer a Palestina l'any 1931 o quan va anar a Espanya l'any 1933 amb la periodista Annemarie Schwarzenbach. Precisament és d'aquest període del que es parla més a les biografies de Breslauer i és per la singularitat del personatge de Schwarzenbach: era una dona captivadora, de qui Breslauer digué que "no és una dona ni un home, si no que és un àngel, un arcàngel!". Sempre vestia com un home i mai no va amagar les seves tendències sexuals. Quan veiem la fascinació que sentia Marianne Breslauer per Annemarie Schwarzenbach, qualsevol pot pensar en una relació sentimental entre les dues però, sembla ser, que no hi va haver res d'això.
________________________________________

Marianne Breslauer nació en Berlín el 20 de noviembre de 1909. Estudió fotografía entre los años 1927 y 1929, año en el que viajó a París para trabajar durante un breve tiempo con Man Ray, el cual la animó a seguir su propio ideal en la fotografía. En 1930 volvió a Berlín y trabajó con Elsbeth Heddenhausen, la cual le enseñó todas las técnicas de laboratorio. Durante este tiempo algunos reportajes como el que hizo en Palestina en 1931 o cuando fue a España en 1933 con la periodista Annemarie Schwarzenbach. Precisamente es de este periodo del que se habla más en las biografías de Breslauer y es por la singularidad del personaje de Schwarzenbach: era una mujer cautivadora, de quien Breslauer dijo que "no es una mujer ni un hombre, si no que es un ángel, un arcángel! ". Siempre vestía como un hombre y nunca ocultó sus tendencias sexuales. Cuando vemos la fascinación que sentía Marianne Breslauer por Annemarie Schwarzenbach, cualquiera puede pensar en una relación sentimental entre las dos pero, parece ser, que no hubo nada de eso.

1932 Annemarie Schwarzenbach

1932 George Hoyningen-Huene

1932 Man Ray

1932 Mannequin at Joe Strasser Berlin

1932 Models at Joe Strasser Berlin

1932 Models at Joe Strasser Berlin

1933 Pamplona

1933 Freizeit eines arbeitenden Mädchens

1933 Freizeit eines arbeitenden Mädchens

1933 Kinder in Spanien

1933 Maud Thyssen

1933 Oskar Kokoschka

1933 Autoretrat

Malgrat ser d'origen jueu va seguir vivint a Alemanya. L'única cosa que va fer que marxés, l'any 1936, no va ser cap persecució, si no que l'agència fotogràfica de Berlin va demanar a tots els seus treballadors jueus que signessin amb pseudònim per tal de que no es fer evident el seu origen. Aquest fet desencadenà una forta discussió que va acabar amb la marxa de Marianne Breslauer a Amsterdam. Allà conegué el marxant d'art Walter Feilchenfeldt amb qui es casà i ajudà amb el seu negoci fins que ell morí l'any 1953, moment el qual Breslauer continuà com a marxant. Marianne Breslauer morí a Suïssa el 7 de febrer de 2001. Igual aquest personatge no sigui tot l'apassionant que podrien ser d'altres comentats en anteriors posts, però he descobert a Annemarie Schwarzenbach; si podeu, llegiu-ne alguna biografia. Si no s'ha fet cap pel·lícula, seria hora de fer-la. És una vida ben curiosa.
_______________________________________

A pesar de ser de origen judío siguió viviendo en Alemania. La única cosa que hizo que se fuera, en 1936, no fue ninguna persecución, sino que la agencia fotográfica de Berlín pidió a todos sus trabajadores judíos que firmaran con seudónimo para que no se hiciera evidente su origen. Este hecho desencadenó una fuerte discusión que acabó con la marcha de Marianne Breslauer a Amsterdam. Allí conoció al marchante de arte Walter Feilchenfeldt con quien se casó y ayudó con su negocio hasta que él murió en 1953, momento en el que Breslauer continuó como marchante. Marianne Breslauer murió en Suiza el 7 de febrero de 2001. Igual este personaje no sea todo lo apasionante que podrían ser otros comentados en anteriores posts, pero he descubierto a Annemarie Schwarzenbach, si podeis, leed alguna biografía. Si no se ha hecho ninguna película, sería hora de hacerla. Es una vida muy curiosa.

1934 Annemarie Schwarzenbach

1934 Lisa von Cramm

1934 Ruth von Morgen

1934 Ruth von Morgen

1934 Ruth von Morgen

1934 Sacrow

1935 Munster

1937 Défense d'afficher

Annemarie Schwarzenbach

Annemarie Schwarzenbach

Annemarie Schwarzenbach

Jardin du Luxemburg, Paris

Jutta Zambrona

Autoretrat

Nota: en aquesta série de "Fotògrafs amb història" no hi faré constar les fonts de les informacions ni de les imatges. Conec bé les normes no escrites de publicacions però, també, he pogut copsar a les meves recerques textos idèntics d'una pàgina a una altra no deixant clar quin és l'orígent de la font. Pel que fa a les imatges, sovint m'he trobat que a una mateixa se li atribueixen diferents autors, dates o localitzacions, per tant, agrairia que si algú hi troba alguna incorrecció m'ho faci saber.

______________________________________

Nota: en esta serie de "Fotógrafos con historia" no haré constar las fuentes de las informaciones ni de las imágenes. Conozco bien las normas no escritas de publicaciones pero, también, he podido captar en mis investigaciones textos idénticos de una página a otra no dejando claro cuál es el origen de la fuente. En cuanto a las imágenes, a menudo me he encontrado que a una misma se le atribuyen diferentes autores, fechas o localizaciones, por tanto, agradecería que si alguien encuentra alguna incorrección me lo haga saber.