Festival Internacional de Música de Cantonigròs 2010

Aquesta és d'un grup crec recordar que ucraïnès. Els moviments eren tan ràpids que se'l feia difícil seguir. La meva idea era crear una imatge amb el màxim de moviment possible. No sabia quina era la part del cos que quedaria "estàtica". Finalment van ser els genolls. Si no hagués estat així, seria una foto moguda com tantes hi ha i que acaben esborrant-se.
_______________________________________

Esta es de un grupo creo recordar que ucraniano. Los movimientos eran tan rápidos que se le hacía difícil de seguir. Mi idea era crear una imagen con el máximo de movimiento posible. No sabía cuál era la parte del cuerpo que quedaría "estática". Finalmente fueron las rodillas. Si no hubiera sido así, sería una foto movida como tantas hay y que acaban borrándose.

L'"estigmatisme" de El Greco

Quan a un artista li encarreguen una obra, el primer que fa (o hauria de fer) és preguntar on anirà col·locada i quin tipus de llum rebrà. A partir d'aquí jugarà amb les tonalitats i les proporcions per tal de que, des de la ubucació de l'observador aquesta obra es vegi de la millor de les maneres. Possiblement Rembrandt fou dels que millor va saber interpretar les disposicions dels seus quadres. Vist això, jo sempre he cregut que El Greco també va jugar amb això però d'una altra manera. Fa molts anys que vaig buscant referències d'algú que pensi com jo però no en trobo; de vegades penso que, si tothom diu el contrari... és que el món està equivocat. O no, no ho sé. La meva teoria la vaig confirmar fent el més absolut dels ridículs, estirant-me a terra davant d'un quadre de El Greco a San Lorenzo del Escorial; el vaig veure perfecte. Semblava que estés fet per a ser vist des d'aquella posició.
He volgut fer unes proves infogràfiques per a intentar-vos convèncer de la meva teoria (o de que estic com una cabra). El resultat és molt diferent al que seria veure el quadre real des d'una posició inferior, però he intentat simular-ho el millor possible.
__________________________________________

Cuando a un artista le encargan una obra, lo primero que hace (o debería hacer) es preguntar dónde irá colocada y qué tipo de luz recibirá. A partir de aquí jugará con las tonalidades y las proporciones para que, desde la ubucació del observador esta obra se vea de la mejor de las maneras. Posiblemente Rembrandt fue de los que mejor supo interpretar las disposiciones de sus cuadros. Visto esto, yo siempre he creído que El Greco también jugó con esto pero de otra manera. Hace muchos años que voy buscando referencias de alguien que piense como yo pero no encuentro, a veces pienso que, si todo el mundo dice lo contrario ... es que el mundo está equivocado. O no, no lo sé. Mi teoría la confirmé haciendo el más absoluto de los ridículos, estirándome en el suelo ante un cuadro de El Greco en San Lorenzo del Escorial; lo vi perfecto. Parecía que estuviera hecho para ser visto desde esa posición.
He querido hacer unas pruebas infográficas para intentaros convencer de mi teoría (o de que estoy como una cabra). El resultado es muy diferente a lo que sería ver el cuadro real desde una posición inferior, pero he intentado simularlo lo mejor posible.

Aquí tenim "El entierro del Conde Orgaz". Així en petit no es veu massa la diferència, però si s'amplia, es pot veure que a la segona imatge les proporcions semblen més correctes. El que he fet, ha estat donar-li una lleugera perspectiva inferior que ha equilibrat els personatges.
____________________________________________

Aquí tenemos "El entierro del Conde Orgaz". Así en pequeño no se ve demasiado la diferencia, pero si se amplía, se puede ver que en la segunda imagen las proporciones parecen más correctas. Lo que he hecho, ha sido darle una ligera perspectiva inferior que ha equilibrado los personajes.

A aquesta l'he exagerada una mica més. A part de donar-li un color més groguenc (ja que potser va ser feta per a ser vista a la llum d'espelmes) l'hi he donat força més perspectiva. Amb això he creat una figura de Jesucrist molt més espectacular, com si mirés l'horitzó amb aire d'esperança mentre l'observador el contempla admirat des de els seus peus. Aquesta impressió no és la que em fa la primera imatge i és el que en fa pensar que va ser creada per a ser vista des d'un punt inferior i causar aquest efecte.
_____________________________________________

A esta la he exagerado un poco más. Aparte de darle un color más amarillento (ya que es posible que fuera hecha para ser vista a la luz de velas) le he dado bastante más perspectiva. Con ello he creado una figura de Jesucristo mucho más espectacular, como si mirara el horizonte con aire de esperanza mientras el observador lo contempla admirado desde sus pies. Esta impresión no es la que me hace la primera imagen y es lo que hace pensar que fue creada para ser vista desde un punto inferior y causar este efecto.

A aquesta també li he donat una lleugera perspectiva, no massa, i la diferència és notable. Bé tot això fa que pensi que la història de l'estigmatisme de El Greco sembla una mentida per a justificar el col·locar els seus quadres d'una manera ben diferenta a la qual es van concebre. De fet, si veiés les figures deformades, veuria els seus quadres encara més deformats, no? El que no pot ser és que vegi els seus quadres i la realitat de la mateixa manera. 
_____________________________________________


A esta también le he dado una ligera perspectiva, no demasiada, y la diferencia es notable. Bueno todo esto hace que piense que la historia del estigmatismo de El Greco parece una mentira para justificar el colocar sus cuadros de una manera muy distinta a la que se concibieron. De hecho, si viera las figuras deformadas, vería sus cuadros aún más deformados, no? Lo que no puede ser es que vea sus cuadros y la realidad de la misma manera.

Un gat del Perigord 2008

 Aquesta foto la vaig fer Sarlat, al Perigord (França) el 2008. Penso que les dues figures es retroalimenten i que, una sense l'altra, no tindrien sentit dins la foto. Tapeu primer una figura i després l'altra i veureu que la foto perd tota l'expressivitat. És més, traieu el gat i poseu-hi una figura humana... tampoc la veig.
_______________________________________

Esta foto la hice Sarlat, en el Périgord (Francia) en 2008. Pienso que las dos figuras se retroalimentan y que, una sin la otra, no tendrían sentido en la foto. Tapad primero una figura y después la otra y veréis que la foto pierde toda la expresividad. Es más, sacad el gato y poned una figura humana ... tampoco la veo.

Caudillo por la Guasa de Dios - La imatge al servei de la política

En anteriors posts havia comentat la iconografia associada a polítics com els germans Kennedy o al Che Guevara i com amb una imatge molt concreta es transmetia la idea del personatge que es volia donar. Ara volia posar una que em sembla que es comenta sola:
____________________________________

En anteriores posts había comentado la iconografía asociada a políticos como los hermanos Kennedy o al Che Guevara y como con una imagen muy concreta se transmitía la idea del personaje que se quería dar. Ahora quería poner una que me parece que se comenta sola:



Bé, amb una gràcia poc subtil, el "Sant" vestit adientment per a començar la creuada és venerat pels grups que l'han fet pujar mentre entra en contacte amb els éssers superiors del Cel que és allà on pertany... i que no torni, si us plau!

_________________________________________

Bueno, con una gracia poco sutil, el "Santo" vestido adecuadamente para comenzar la cruzada es venerado por los grupos que la han hecho subir mientras entra en contacto con los seres superiores del Cielo que es allí donde pertenece ... y que no vuelva, por favor!

El barri llatí de París 2009

Aquest quadre el vaig pintar fa un parell d'anys. A la meva dona no li acaba d'agradar massa però a mi, sí, és dels pocs que he fet que m'agraden més.
___________________________________________

Este cuadro lo pinté hace un par de años. A mi mujer no le acaba de gustar demasiado pero a mí, sí, es de los pocos que he hecho que me gustan más.

Fantasmes

Quan un compra un llibre de fotografia hi apareixen molts tipus: retrats, nus, esports, etc. Però hi ha un tipus de fotografia que mai no hi apareix i és la de fantasmes. (Entre nosaltres, no m'estranya). M'agradaria fer-ne esment ja que té la seva gràcia. És curiós que, a mesura que s'ha anat sofisticant la tècnica ha anat canviant l'aparença dels fantasmes (és com el cas de les abduccions, que la gent veu els marcians segons la darrera pel·lícula de moda que hagin sortit). Les fotos espectrals existeixen des dels primers temps encara que eren poc subtils:

________________________________________

Cuando uno compra un libro de fotografía aparecen muchos tipos: retratos, desnudos, deportes, etc. Pero hay un tipo de fotografía que nunca aparece y es la de fantasmas. (Entre nosotros, no me extraña). Me gustaría hacer mención ya que tiene su gracia. Es curioso que, a medida que se ha ido sofisticando la técnica ha ido cambiando la apariencia de los fantasmas (es como el caso de las abducciones, que la gente ve los marcianos según la última película de moda en la que hayan salido ). Las fotos espectrales existen desde los primeros tiempos aunque eran poco sutiles:



N'hi ha d'altres que poden semblar un muntatge deliberat, fet amb més o menys gràcia, o reflexos (in)voluntaris. D'altres poden ser exposicions una mica llargues, degut a la poca llum, i algú s'ha creuat pel mig creant una figura fantasmagòrica la qual, el fotògraf, ha aprofitat per vendre la seva pel·lícula. Aquí us deixo una bona representació de fotografia de fantasmes per a que en traieu les vostres conclusions. A veure si debatiu una mica que només parlo jo i és molt avorrit!
____________________________________

Hay otras que pueden parecer un montaje deliberado, hechas con más o menos gracia, o reflejos (in) voluntarios. Otras pueden ser exposiciones un poco largas, debido a la poca luz, y alguien ha cruzado por enmedio creando una figura fantasmagórica la que, el fotógrafo, ha aprovechado para vender su película. Aquí os dejo una buena representación de fotografía de fantasmas para que en saquéis vuestras conclusiones. A ver si debatís algo que sólo hablo yo y es muy aburrido!



Curs alternatiu de fotografia (6) - El paisatge bàsic

Bé, ara que ja teniu tots criteri fotogràfic i feu fotos com a xurros, vaig a introduir-vos en el paisatge. Primera cosa: si feu una foto ben maca d'un paisatge preciós, no us deixeu alabar, el mèrit no és vostre, és del paisatge; perdoneu però algú us ho havia de dir.
Dit això, us deixaré anar algunes consideracions sobe com encarar una foto de paisatge:

1.- La regla dels 2/3. No sé perquè li diuen regla, com si fos obligatori compliment. Bé, reconec que millora força la foto. Es tracta de dividir la fotografia en tres terços i situar l'horitzó en una de les separacions, sigui la superior o la inferior.
________________________________________

Bueno, ahora que ya tenéis todos criterio fotográfico y hacéis fotos como churros, voy a introduciros en el paisaje. Primera cosa: haciendo una foto bonita de un paisaje precioso, no os dejéis alabar, el mérito no es vuestro, es del paisaje: perdonad pero alguien os lo tenía que decir.
Dicho esto, os dejaré ir algunas consideraciones sobe cómo encarar una foto de paisaje:

1 .- La regla de los 2 / 3. No sé porque le dicen regla, como si fuera obligatorio cumplimiento. Bueno, reconozco que mejora bastante la foto. Se trata de dividir la fotografía en tres tercios y situar el horizonte en una de las separaciones, sea la superior o la inferior.

Igual en aquestes dues fotos no es nota massa la diferència però és bastant subtil. A la primera hi ha més cel que terra i a la segona són iguals. Mireu-les bé i digueu si us dóna el mateix o una de les dues us diu més.

 2.- La llum. Per norma general la llum de primera hora del dia i la del vespre són les millors per a fer fotografies. Per al paisatge, però, no és el mateix. Sovint es creen uns contrastos molt forts, els quals els nostres ulls no saben veure, que fan la fotografia força desagradable. Que surti bé? Hi ha el tema de les medicions puntuals, l'HDR i altres coses però això ja serà un altre tema més avançat.
_____________________________________

Igual en estas dos fotos no se nota demasiado la diferencia pero es bastante sutil. En la primera hay más cielo que tierra y en la segunda son iguales. Mirad bien y decid si os da lo mismo o una de las dos os dice más.
 
2 .- La luz. Por norma general la luz de primera hora del día y la de la tarde son las mejores para hacer fotografías. Pero para el paisaje no es lo mismo. A menudo se crean unos contrastes muy fuertes, los que nuestros ojos no saben ver y que hacen la fotografía bastante desagradable. Que salga bien? Está el tema de las mediciones puntuales, la HDR y otras cosas pero eso ya será otro tema más avanzado.

3.- La profunditat. De vegades cal inserir un primer pla per a crear una sensació de llunyania ja que, si no, quedaria una imatge bastant plana. Generalment convé fer les fotos amb gran angular (allunyar la imatge, per a entendre'ns) encara que, si es volen aconseguir efectes com els de la segona foto el millor és um bon teleobjectiu (apropar tan com es pugui). De la qüestió de les perspectives, de si és millor acostar-se un o allunyar-se i fer servir el tele en parlarem més endavant.
________________________________________

3 .- La profundidad. A veces hay que insertar un primer plano para crear una sensación de lejanía ya que, si no, quedaría una imagen bastante plana. Generalmente conviene hacer las fotos con gran angular (alejar la imagen, para entendernos) aunque, si se quieren conseguir efectos como los de la segunda foto lo mejor es um buen teleobjetivo (acercar tanto como se pueda). De la cuestión de las perspectivas, de si es mejor acercarse uno o alejarse y usar el tele hablaremos más adelante.
 

Bé, això només han sigut unes primeres idees per a començar a fer paisatges amb una mica de criteri. Doncs això, cal que feu moltes proves i les compareu amb els del National Geographic. Intenteu pensar què han fet ells de diferent per a que els quedi millor que les vostres (no em creuré la resposta "jo les faig igual") i, si trobeu la resposta, intenteu imitar-los. Sobretot, no us frustreu, mai arribareu a igualar-los però l'exercici farà que us surtin uns paisatges millors que els d'aquella companya de feina que tant odieu.
_______________________________________


Bueno, eso sólo han sido unas primeras ideas para empezar a hacer paisajes con un poco de criterio. Pues eso, hay que hacer muchas pruebas y las comparáis con los del National Geographic. Intentad pensar qué han hecho ellos de diferente para que les quede mejor que las vuestras (no me creeré la respuesta "yo las hago igual") y, si encontráis la respuesta, intentad imitarlos. Sobre todo, no os frustréis, nunca llegaréis a igualarlos pero el ejercicio hará que os salgan unos paisajes mejores que los de aquella compañera de trabajo que tanto odiais.