L'"estigmatisme" de El Greco

Quan a un artista li encarreguen una obra, el primer que fa (o hauria de fer) és preguntar on anirà col·locada i quin tipus de llum rebrà. A partir d'aquí jugarà amb les tonalitats i les proporcions per tal de que, des de la ubucació de l'observador aquesta obra es vegi de la millor de les maneres. Possiblement Rembrandt fou dels que millor va saber interpretar les disposicions dels seus quadres. Vist això, jo sempre he cregut que El Greco també va jugar amb això però d'una altra manera. Fa molts anys que vaig buscant referències d'algú que pensi com jo però no en trobo; de vegades penso que, si tothom diu el contrari... és que el món està equivocat. O no, no ho sé. La meva teoria la vaig confirmar fent el més absolut dels ridículs, estirant-me a terra davant d'un quadre de El Greco a San Lorenzo del Escorial; el vaig veure perfecte. Semblava que estés fet per a ser vist des d'aquella posició.
He volgut fer unes proves infogràfiques per a intentar-vos convèncer de la meva teoria (o de que estic com una cabra). El resultat és molt diferent al que seria veure el quadre real des d'una posició inferior, però he intentat simular-ho el millor possible.
__________________________________________

Cuando a un artista le encargan una obra, lo primero que hace (o debería hacer) es preguntar dónde irá colocada y qué tipo de luz recibirá. A partir de aquí jugará con las tonalidades y las proporciones para que, desde la ubucació del observador esta obra se vea de la mejor de las maneras. Posiblemente Rembrandt fue de los que mejor supo interpretar las disposiciones de sus cuadros. Visto esto, yo siempre he creído que El Greco también jugó con esto pero de otra manera. Hace muchos años que voy buscando referencias de alguien que piense como yo pero no encuentro, a veces pienso que, si todo el mundo dice lo contrario ... es que el mundo está equivocado. O no, no lo sé. Mi teoría la confirmé haciendo el más absoluto de los ridículos, estirándome en el suelo ante un cuadro de El Greco en San Lorenzo del Escorial; lo vi perfecto. Parecía que estuviera hecho para ser visto desde esa posición.
He querido hacer unas pruebas infográficas para intentaros convencer de mi teoría (o de que estoy como una cabra). El resultado es muy diferente a lo que sería ver el cuadro real desde una posición inferior, pero he intentado simularlo lo mejor posible.

Aquí tenim "El entierro del Conde Orgaz". Així en petit no es veu massa la diferència, però si s'amplia, es pot veure que a la segona imatge les proporcions semblen més correctes. El que he fet, ha estat donar-li una lleugera perspectiva inferior que ha equilibrat els personatges.
____________________________________________

Aquí tenemos "El entierro del Conde Orgaz". Así en pequeño no se ve demasiado la diferencia, pero si se amplía, se puede ver que en la segunda imagen las proporciones parecen más correctas. Lo que he hecho, ha sido darle una ligera perspectiva inferior que ha equilibrado los personajes.

A aquesta l'he exagerada una mica més. A part de donar-li un color més groguenc (ja que potser va ser feta per a ser vista a la llum d'espelmes) l'hi he donat força més perspectiva. Amb això he creat una figura de Jesucrist molt més espectacular, com si mirés l'horitzó amb aire d'esperança mentre l'observador el contempla admirat des de els seus peus. Aquesta impressió no és la que em fa la primera imatge i és el que en fa pensar que va ser creada per a ser vista des d'un punt inferior i causar aquest efecte.
_____________________________________________

A esta la he exagerado un poco más. Aparte de darle un color más amarillento (ya que es posible que fuera hecha para ser vista a la luz de velas) le he dado bastante más perspectiva. Con ello he creado una figura de Jesucristo mucho más espectacular, como si mirara el horizonte con aire de esperanza mientras el observador lo contempla admirado desde sus pies. Esta impresión no es la que me hace la primera imagen y es lo que hace pensar que fue creada para ser vista desde un punto inferior y causar este efecto.

A aquesta també li he donat una lleugera perspectiva, no massa, i la diferència és notable. Bé tot això fa que pensi que la història de l'estigmatisme de El Greco sembla una mentida per a justificar el col·locar els seus quadres d'una manera ben diferenta a la qual es van concebre. De fet, si veiés les figures deformades, veuria els seus quadres encara més deformats, no? El que no pot ser és que vegi els seus quadres i la realitat de la mateixa manera. 
_____________________________________________


A esta también le he dado una ligera perspectiva, no demasiada, y la diferencia es notable. Bueno todo esto hace que piense que la historia del estigmatismo de El Greco parece una mentira para justificar el colocar sus cuadros de una manera muy distinta a la que se concibieron. De hecho, si viera las figuras deformadas, vería sus cuadros aún más deformados, no? Lo que no puede ser es que vea sus cuadros y la realidad de la misma manera.