Ahir ens va deixar el gran mestre Santi Santamaria... dic gran mestre pel que diuen els experts (dels quals no hauria de dubtar) ja que mai no he pogut gaudir dels seus plats. És possible que parlar de cuina no tingui massa a veure amb la imatge però volia fer esment a la meva manera d'interpretar la cuina com una forma d'art. Millor dit, una forma d'art elitista.
Antigament les classes més poderoses tenien l'exclusivitat de l'accés a l'art. Els concerts de cambra eren privats i vedats a qui no fos com ells. La pintura, a part de la que penjava d'esglesies, quedava a resguard de col·leccions privades. Amb el temps (i coincidint amb la pujança de la burgesia) es van construir els grans treatres i els museus, llocs on la plebe ho tingué millor per a accedir a l'art. És en aquell moment que aquesta èlit va perdre aquella exclusivitat. Molt de temps ha passat i ara han trobat una manera d'accedir a un art, efímer, el qual estarà vedat per a qui no disposi de prous diners i és la cuina d'autor. No sé si és un art o, senzillament, li han atorgat aquesta categoria per a crear-li aquesta aura d'art elitista i no compartible amb la gent pobre.
No estic en contra d'aquest tipus de cuina (de fet, de tant en tant, puc gaudir de les seves imitacions econòmiques) però... no se'n parla massa?
____________________________________
Ayer nos dejó el gran maestro Santi Santamaria ... digo gran maestro por lo que dicen los expertos (de los que no debería dudar) ya que nunca he podido disfrutar de sus platos. Es posible que hablar de cocina no tenga demasiado que ver con la imagen pero quería hacer mención a mi manera de interpretar la cocina como una forma de arte. Mejor dicho, una forma de arte elitista.
Antiguamente las clases más poderosas tenían la exclusividad del acceso al arte. Los conciertos de cámara eran privados y vetados a quien no fuera como ellos. La pintura, a parte de la que colgaba de iglesias, quedaba encerrada en colecciones privadas.
Mucho tiempo ha pasado y ahora han encontrado una manera de acceder a un arte, efímero, el cual estará vetado para quien no disponga de suficiente dinero y es la cocina de autor. No sé si es un arte o, sencillamente, le han otorgado esta categoría para crearle esa aura de arte elitista y no compartible con la gente pobre.
No estoy en contra de este tipo de cocina (de hecho, de vez en cuando, puedo disfrutar de sus imitaciones económicas) pero ... no se habla demasiado?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada