Hivern al Collsacabra (18)

Hivern al Collsacabra (17)

Hivern al Collsacabra (16)

Hivern al Collsacabra (15)

Hivern al Collsacabra (14)

Hivern al Collsacabra (13)

La primavera de València - La imatge al servei de la política

Aquesta fotografia de Juan Navarro publicada a les pàgines de llibertat.cat mostra sense haver d'explicar més del necessari com van anar les càrregues policials. Hem vist moltes imatges, fotografies i comentaris al respecte, però aquesta reflexa clarament qui és l'agressor i qui és l'enemic, perdó, l'agredit. Veient-la, podem imaginar-nos les escenes precedents així que, aquesta imatge val per dos.
_______________________________________

Esta fotografía de Juan Navarro publicada en las páginas de llibertat.cat muestra sin tener que explicar más de lo necesario como fueron las cargas policiales. Hemos visto muchas imágenes, fotografías y comentarios al respecto, pero esta refleja claramente quién es el agresor y quién es el enemigo, perdón, el agredido. Viéndola, podemos imaginarnos las escenas precedentes así que, esta imagen vale por dos.

Hivern al Collsacabra (12)

Hivern al Collsacabra (11)

Hivern al Collsacabra (10)

El Hematocrítico de Arte - una pàgina altament recomanable

De vegades un no se n'adona de les grans perles que circulen per la xarxa fins que algú te les comenta. Avui m'han descobert una pàgina realment impagable, una d'aquelles joies que estaries remenant fins que l'estómac et digués prou del riure. Aquesta pàgina es diu "El Hematocrítico de Arte" i és molt recomanable. Crec que el meu concepte de l'art càssic canviarà per sempre després de veure aquesta pàgina. Un consell, aneu clicant on posa "older" que la cosa és llarga. No explico el que hi ha, recomano entrar-hi i gaudir-la. Hi han comentaris en castellà i comentaris en altres idiomes; convé llegir-los tots. L'enllaç a aquesta pàgina és:

http://hematocritico.tumblr.com/

_______________________________________

A veces uno no se da cuenta de las grandes perlas que circulan por la red hasta que alguien te las comenta. Hoy me han descubierto una página realmente impagable, una de esas joyas que estarías removiendo hasta que el estómago te dijera basta por la risa. Esta página se llama "El Hematocrítico de Arte" y es muy recomendable. Creo que mi concepto del arte Clásico cambiará para siempre después de ver esta página. Un consejo, id pulsando donde pone "older" que la cosa es larga. No cuento lo que hay, recomiendo entrar y disfrutarla. Hay comentarios en castellano y comentarios en otros idiomas; conviene leerlos todos. El enlace a esta página es:

http://hematocritico.tumblr.com/

Hivern al Collsacabra (9)

"Altres" cartells de guerra: Careless 1942 - La imatge al servei de la política

Tothom a la seva vida ha vist molts cartells de propaganda en temps de guerra. Molts animant a entrar a files, d'altres encoratjant la població a refer-se i a treballar per al país, d'altres fent augmentar l'odi per l'enemic... però n'hi ha d'altres que no els tenim en compte i són tant o més importants que els esmentats anteriorment:
__________________________________________

Todo el mundo en su vida ha visto muchos carteles de propaganda en tiempos de guerra. Muchos animando a entrar en filas, otros alentando a la población a rehacerse y a trabajar para el país, otros haciendo aumentar el odio por el enemigo ... pero hay otros que no los tenemos en cuenta y son tanto o más importantes que los mencionados anteriormente:

Sembla ser que els Nazis van desplegar tot un exèrcit de dones explosives al més pur estil Matahari disposades a extreure qualsevol mena d'informació a tot ésser innocent disposat a passar la nit de la seva vida a canvi d'una conversa en teoria banal. Una de les màximes preocupacions dels governs era evitar que la gent se n'anés de la llengua amb la facilitat que ho feien. Diu: "estigues callat que ella no és tan tonta". Està clar que massa gent queia en la trampa.
_______________________________________

Parece ser que los Nazis desplegaron todo un ejército de mujeres explosivas al más puro estilo Matahari dispuestas a extraer cualquier tipo de información a todo ser inocente dispuesto a pasar la noche de su vida a cambio de una conversación en teoría banal. Una de las máximas preocupaciones de los gobiernos era evitar que la gente se fuera de la lengua con la facilidad que lo hacían. Dice: "estate callado que ella no es tan tonta". Está claro que demasiada gente caía en la trampa.

Hivern al Collsacabra (8)

Hivern al Collsacabra (7)

Hivern al Collsacabra (6)

Hivern al Collsacabra (5)

Tornem amb la matança d'Srebrenica - World Press Photo 2011

Acabo de trobar la foto que va guanyar el tercer premi al World Photopress de 2011. Pel que sembla relata el mateix escenari de la foto d'Alfons Rodríguez que va guanyar el Premi Godó de fotoperiodisme al 2011. En aquella ocasió vaig criticar força aquella imatge però aquesta d'Ivo Saglietti crec que descriu millor el que succeeix.
__________________________________________

Acabo de encontrar la foto que ganó el tercer premio en el World Photopress de 2011. Al parecer relata el mismo escenario de la foto de Alfonso Rodríguez que ganó el Premio Godó de fotoperiodismo en 2011. En aquella ocasión critiqué con dureza aquella imagen pero esta de Ivo Saglietti creo que describe mejor lo que sucede.

 A diferència de l'altra imatge, aquí s'identifiquen clarament els taüts. El missatge d'aquesta foto és que cada caixa d'aquestes porta darrera un gran drama personal. Pot ser, sense les dones, aquesta imatge només ens duria a pensar en la fredor dels números, un munt de caixes, un munt de morts, però així és la guerra. D'aquesta manera estem personalitzant la desgràcia. I el que és més important, no es recrea amb la misèria humana tal i com fan d'altres fotògrafs.
_________________________________________

A diferencia de la otra imagen, aquí se identifican claramente los ataúdes. El mensaje de esta foto es que cada caja de estas lleva detrás de un gran drama personal. Puede ser que, sin las mujeres, esta imagen sólo nos llevaría a pensar en la frialdad de los números, un montón de cajas, un montón de muertos, pero así es la guerra. De esta manera estamos personalizando la desgracia. Y lo que es más importante, no se recrea con la miseria humana tal y como hacen otros fotógrafos.

 Per a la segona imatge hi posaré el comentari que vaig penjar al seu dia:

"Tornem amb les fotos impactants sorgides de desgràcies humanes. Sembla que les tragèdies personals siguin l'única via per a aconseguir algun premi. Segons el jurat "ha sabido plasmar en esta fotografía la tragedia de uno de los acontecimientos más oscuros del siglo XXI, el genocidio de miles de musulmanes a manos del ejército serbio: la imagen consigue captar, de forma excepcional, el dolor de una familia al recibir los restos de su hijo rescatados de una fosa común". A mi que em perdonin la meva insensibilitat, però no aconsegueixo de veure-ho per cap banda: no reconec aquestes fustes com a fèretres, més aviat abans de llegir-ho em semblaven bancs d'una església; A part de la dona gran ajupida, de la qual no endevino l'expresió de la cara, les demés semblen força relaxades i un xic encuriosides. Pel tipus d'il·luminació del darrera, que crea com una aura cel·lestial, indueix a primer cop d'ull a pensar que sembla una representació teatral... ho sento, digueu-me insensible però no estic gens d'acord amb els criteris del jurat."
_______________________________________

Para la segunda imagen pondré el comentario que colgué en su día:

Volvemos con las fotos impactantes surgidas de desgracias humanas. Parece que las tragedias personales sean la única vía para conseguir algún premio. Según el jurado "ha Sabido plasmar en esta fotografía la tragedia de uno de los acontecimientos más oscuros del siglo XXI, el genocidio de miles de musulmanas a manos del Ejército serbio: la imagen Consigue captar, de forma excepcional, el dolor de una familia en Recibir los restos de apoyo hijo rescatados de una fosa común ". A mí que me perdonen mi insensibilidad, pero no consigo verlo por ninguna parte: no reconozco esas maderas como féretros, más bien antes de leerlo me parecían bancos de una iglesia; Aparte de la anciana agachada , de la que no adivino la expresión de la cara, las demás parecen bastante relajadas y un poco curiosas. Por el tipo de iluminación trasera, que crea como un aura celestial, induce a primera vista a pensar que parece una representación teatral ... lo siento, decidme insensible pero no estoy nada de acuerdo con los criterios del jurado.

Hivern al Collsacabra (4)

Hivern al Collsacabra (3)

Hivern al Collsacabra (2)

Hivern al Collsacabra (1)