Ahir vaig anar a veure l'exposició de retrats de la Belle Époque al CaixaForum. Es tracta d'una retrospectiva de retrats fets entre els períodes de la guerra Franco-Prussiana (1870) i la primera guerra mundial (1914). Es tracta d'una fase de la història força comvulsa amb uns canvis socials, tecnològics i de valors molt acusats i vertiginosos. Estem assistint a la consolidació d'una nova aristocràcia compresa per la burgesia emergent i certs personatges sortits del mon de la cultura. Aquesta nova aristocràcia surgeix amb la necessitat de promoure's a nivell personal creant l'actual concepte de promoció social mitjançant la imatge. Ja no és només el pur formulisme del retrat pel retrat, cal sugerir més, cal que els demés sàpiguen realment qui ets.
Reconec que em va agradar molt la separació dels diversos conceptes pels quals s'ha estructurat l'exposició:
- Autoretrats: gènere ja conreat per altres pintors antigament, mostra com es veuen els mateixos autors o la imatge que volen que els demés tinguin d'ells.
- Temperament i caràcter: aplicar l'anterior concepte amb el client. S'intenta transmetre a l'espectador com veu el pintor al personatge o com vol el personatge que el vegin els demés.
- Retrats de grup: agafant el concepte engegat per pintors com Velázquez o Goya, mostra com els diversos pintors ens fan veure com son les famílies retratades i, si convé, veure la seva quotidianetat.
- Ambients i converses: es tracta de fer entendre el subjecte mitjançant el seu entorn, de vegades imprescindible per a comprendre el personatge
- Retrats a plein air: aquesta època marcada per l'individualitat porta com a conseqüència l'espontaneïtat. Aquesta es transmet, sovint, mitjançant la fugida del pintor de les parets de l'estudi sortint al camp per a copsar des d'allà la llum i l'ambient de la natura.
- Toulouse-Lautrec: és una petita sala amb diversos retrats del pintor d'Albi.
- El retrat com a símbol: és un pas endavant del concepte de temperament i caràcter. Es tracta de penetrar en la psicología del personatge retratat.
- La Crisi: són els anys anteriors a la gran guerra. A la societat regna el desànim i el pessimisme i els pintors tendeixen a crear temes relacionats amb la misèria i la soledat. És el gran moment del expressionisme.
En posteriors entrades intentaré donar el meu punt de vista de diverses obres exposades centrant-me en l'àmbit en el qual han estat dividides.
_____________________________________________
Ayer fui a ver la exposición de retratos de la Belle Époque en el CaixaForum. Se trata de una retrospectiva de retratos realizados entre los períodos de la guerra Franco-Prusiana (1870) y la primera guerra mundial (1914). Se trata de una fase de la historia fuerza comvulsa con unos cambios sociales, tecnológicos y de valores muy acusados y vertiginosos. Estamos asistiendo a la consolidación de una nueva aristocracia comprendida por la burguesía emergente y ciertos personajes salidos del mundo de la cultura. Esta nueva aristocracia surge con la necesidad de promoverse a nivel personal creando el actual concepto de promoción social mediante la imagen. Ya no es sólo el puro formulismo del retrato por el retrato, hay que sugerir más, es necesario que los demás sepan realmente quién eres.
Reconozco que me gustó mucho la separación de los diversos conceptos por los que se ha estructurado la exposición:
- Autorretratos: género ya cultivado por otros pintores antiguamente, muestra cómo se ven los mismos autores o la imagen que quieren que los demás tengan de ellos.
- Temperamento y carácter: aplicar el anterior concepto con el cliente. Se intenta transmitir al espectador cómo ve el pintor al personaje o como quiere el personaje que lo vean los demás.
- Retratos de grupo: tomando el concepto puesto en marcha por pintores como Velázquez o Goya, muestra cómo los diversos pintores nos hacen ver como son las familias retratadas y, en su caso, ver su cotidianidad.
- Ambientes y conversaciones: se trata de hacer entender al sujeto mediante su entorno, a veces imprescindible para comprender el personaje
- Retratos en plein air: esta época marcada por la individualidad trae como consecuencia la espontaneidad. Esta se transmite, a menudo, mediante la huida del pintor de las paredes del estudio saliendo al campo para captar desde allí la luz y el ambiente de la naturaleza.
- Toulouse-Lautrec: es una pequeña sala con varios retratos del pintor de Albi.
- El retrato como símbolo: es un paso adelante del concepto de temperamento y carácter. Se trata de penetrar en la psicología del personaje retratado.
- La Crisis: son los años anteriores a la gran guerra. En la sociedad reina el desaliento y el pesimismo y los pintores tienden a crear temas relacionados con la miseria y la soledad. Es el gran momento del expresionismo.
En posteriores entradas intentaré dar mi punto de vista de diversas obras expuestas centrándome en el ámbito en el que han sido divididas.
