Aquest bloc no preten sentar càtedra en cap concepte, només vull anar experssant la meva manera de veure les diverses representacions gràfiques, pròpies i alienes. Bàsicament em centraré en la fotografia ja que és del que puc defensar-me millor però hi aniran sortint altres tipus d'opinions (pintura, disseny, còmic...).

M'agradaria molt poder crear discussions constructives ja que, com a no professional de cap tema, puc treure molt de profit de les opinions dels demés (encara que pensin que no en saben prou com per a opinar, excusa que no serveix ja que jo tampoc hi entenc).



_________________________________________________



Este blog no pretende sentar cátedra en ningún concepto, sólo quiero ir expresando mi manera de ver las diversas representaciones gráficas, propias y ajenas. Básicamente me centraré en la fotografía ya que es lo que puedo defenderme mejor pero irán saliendo otros tipos de opiniones (pintura, diseño, cómic ...).

Me gustaría mucho poder crear discusiones constructivas ya que, como no profesional de ningún tema, puedo sacar mucho provecho de las opiniones de los demás (aunque piensen que no saben lo suficiente como para opinar, excusa que no sirve ya que yo tampoco entiendo).


divendres, 5 de juliol del 2013

Fotògrafs amb història: Josef Sudek (1896-1976) 3/3

Mentre arribava a la seva maduresa artística, la immersió en el treball i la devoció per l'artesania d'alt nivell esdevingueren els motius dominants a la vida de Sudek. Al 1940 va veure una fotografia de 30 x 40 cm d'una estatua de Chartres, la qual, va reconèixer, que no era una ampliació si no que s'havia fet mitjançant un procés de contacte. La còpia l'impressionà tant per les seves prestacions en material de pedra que va prometre que, després d'això, faria sempre còpies de contacte. Va dir que no era tant la finesa dels detalls que ell anhelava en les còpies de contacte com de la varietat tonal. Des d'aleshores va arrossegar càmeres de format tan gran com les de 30 x 40 cm pels carrers costeruts de les zones de Hradcany i Mala Strana a Praga, treballant amb una mà, sostenint la càmera a la falda per a fer ajustos, fent servir les seves dents quan la seva mà era insuficient.
__________________________________________

Mientras llegaba a su madurez artística, la inmersión en el trabajo y la devoción por la artesanía de alto nivel se convirtieron en los motivos dominantes en la vida de Sudek. En 1940 vio una fotografía de 30 x 40 cm de una estatua de Chartres, la cual, reconoció, que no era una ampliación sino que se había hecho mediante un proceso de contacto. La copia le impresionó tanto por sus prestaciones en material de piedra que prometió que, después de esto, haría siempre copias de contacto. Dijo que no era tanto la finura de los detalles que él anhelaba en las copias de contacto como de la variedad tonal. Desde entonces arrastró cámaras de formato tan grande como las de 30 x 40 cm por las calles empinadas de las zonas de Hradcany y Mala Strana en Praga, trabajando con una mano, sosteniendo la cámara en el regazo para hacer ajustes, utilizando sus dientes cuando su mano era insuficiente.









Cap fotògraf, exceptuant possiblement a Atget, es va dedicar tant a la tasca de retratar una ciutat, i amb els mateixos meravellosos resultats que Sudek. No podria haver tingut millor subjecte que Praga; ni Atget havia tingut tanta sort amb París. Praga és, per a molts, la joia d'Europa. A l'època en que Europa des de París fins a St. Petesburg era un continuum cultural, Praga era considerada el cor del continent. La ciutat era la segona llar de Mozart després de Viena (dona la impressió de que els Txecs sempre l'han apreciat més que els vienesos), i també va ser la ciutat natal de Kafka. D'alguna manera els dos creen una barreja, igual que ho fa l'arquitectura dels grans edificis gòtics, renaixentistes i barrocs. (Els grans edificis especialment els habitatges, estan posats piatosament als afores de la ciutat).
___________________________________________

Ningún fotógrafo, exceptuando posiblemente a Atget, se dedicó tanto a la tarea de retratar una ciudad y con los mismos maravillosos resultados que Sudek. No podría haber tenido mejor sujeto que Praga; ni Atget había tenido tanta suerte con París. Praga es, para muchos, la joya de Europa. En la época en que Europa desde París hasta St. Petersburgo era un continuum cultural, Praga era considerada el corazón del continente. La ciudad era el segundo hogar de Mozart después de Viena (da la impresión de que los Checos siempre lo han apreciado más que los vieneses), y también fue la ciudad natal de Kafka. De alguna manera los dos crean una mezcla, igual a lo que la arquitectura de los grandes edificios góticos, renacentistas y barrocos. (Los grandes edificios especialmente las viviendas, están puestos piadosamente en las afueras de la ciudad).









Dues construccions dominen la ciutat: El Pont de Carles, el pont de vianants que creua el Moldava, alineat amb estatues que representen la història de la cristiandat i dels txecs, i el Castell de Hradcany, una extensa fortalesa on hi ha inclosos molts patis, la tradicional residència dels reis txecs, com ho era també la Catedral de St. Vitus. El Pont de Carles data del segle XIV i la part més antiga de Hradcany data del segle XII. El castell, el qual està situat al cim d'un turó costerut a la riba oest del Moldava, domina el perfil que es veu des de la ciutat a la riba est del riu. Amb tot, Sudek va compil·lar set llibres de fotografies de Praga. Deixà els carrers ja molt cap al final, quan la seva edat afegida al seu handicap feien que moure's per la ciutat amb la seva càmera fos una lluita titànica. Al pròleg del seu llibre (p. 14), Sonja Bultaty explica una anècdota de quan ajudava Sudek fotografiant Praga. Retrata la relació especial entre ell i la ciutat:
"Recordo una vegada, en una de les sales romàniques, molt per sota de les torres de la Catedral [St. Vitus] - estava fosc com a les catacombes - amb només una petita finestra per sota del nivell del carrer dins de les enormes muralles medievals. Vam posar el trípode i la càmera i, aleshores, vam seure al terra i vam parlar. De cop Sudek s'aixecà com un llamp. Un raig de sol havia entrat a la foscor i els dos vam agitar draps per a aixecar muntanyes de pols per a 'veure la llum' com deia Sudek. Obviament Sudek havia sapigut que el sol solia sortir per allà potser dos o tres cops l'any i Sudek ho va estar esperant."
______________________________________

Dos construcciones dominan la ciudad: El Puente de Carlos, el puente peatonal que cruza el Moldava, alineado con estatuas que representan la historia de la cristiandad y los checos, y el Castillo de Hradcany, una extensa fortaleza donde están incluidos muchos patios, la tradicional residencia de los reyes checos, como lo era también la Catedral de St.Vitus. El Puente de Carlos data del siglo XIV y la parte más antigua de Hradcany data del siglo XII. El castillo, el cual está situado en la cima de una colina empinada en la orilla oeste del Moldava, domina el perfil que se ve desde la ciudad a la orilla este del río. Con todo, Sudek compiló siete libros de fotografías de Praga. Dejó las calles ya mucho hacia el final, cuando su edad añadida a su handicap hacía que moverse por la ciudad con su cámara fuera una lucha titánica. En el prólogo de su libro (p. 14), Sonja Bultaty cuenta una anécdota de cuando ayudaba Sudek fotografiando Praga. Retrata la relación especial entre él y la ciudad:
"Recuerdo una vez, en una de las salas románicas, muy por debajo de las torres de la Catedral [St.Vitus] - estaba oscuro como las catacumbas - con sólo una pequeña ventana por debajo del nivel de la calle dentro de las enormes murallas medievales. Pusimos el trípode y la cámara y, entonces, nos sentamos en el suelo y hablamos. de golpe Sudek se levantó como un rayo. un rayo de sol había entrado en la oscuridad y los dos agitamos trapos para levantar montañas de polvo para 'ver la luz' como decía Sudek. Obviamente Sudek había sabido que el sol solía salir por allí quizás dos o tres veces al año y Sudek lo estuvo esperando. "









La seva actitud treballadora no només l'aplicava a les qüestions purament tècniques si no que ho feia, també, a les estètiques.. Cap lloc es mostrava tan clar com a les seves fotos panoràmiques. El format inusual amb les seves extremes proporcions d'1 x 3 i les especials distorsions causades per l'escombrat de les lents eren extremadament exigents, com les limitacions d'un sonet. No obstant tota la série de restriccions artístiques, els peculiars requeriments de la foto panoràmica ofereix oportunitats que no es troben a qualsevol altre lloc. Sudek mai no es va cansar d'explorar les possibilitats dels sonets fotogràfics que podia fer amb el seu antic mecanisme on la seva velocitat d'obturador marcava, simplement, "ràpid" i "lent". Amb això ens dona una sensació geodèsica de camp que supera amb escreix qualsevol vista que se'ns doni de forma aïllada., i ens mostra com a la mateixa Praga el riu Moldava és una part integral de la ciutat i com la qualitat laberíntica de la mateixa es compensa amb amples espais oberts. Mai no va tenir problemes en buscar maneres enginyoses de fer fotografies en format panoràmic. Abans de que el panorama horitzontal ens hagués cedit tots els seus secrets, Sudek va tombar la càmera i ens donà panorames verticals!
__________________________________________

Su actitud trabajadora no sólo la aplicaba a las cuestiones puramente técnicas sino que lo hacía, también, a las estéticas .. Ningún lugar se mostraba tan claro como en sus fotos panorámicas. El formato inusual con sus extremas proporciones de 1 x 3 y las especiales distorsiones causadas por el barrido de las lentes eran extremadamente exigentes, como las limitaciones de un soneto. Sin toda la serie de restricciones artísticas, los peculiares requerimientos de la foto panorámica ofrece oportunidades que no se encuentran en cualquier otro lugar. Sudek nunca se cansó de explorar las posibilidades de los sonetos fotográficos que podía hacer con su antiguo mecanismo donde su velocidad de obturador marcaba, simplemente, "rápido" y "lento". Con esto nos da una sensación geodésica de campo que supera con creces cualquier vista que se nos de forma aislada., Y nos muestra como la misma Praga el río Moldava es una parte integral de la ciudad y como la calidad laberíntica de la misma se compensa con amplios espacios abiertos. Nunca tuvo problemas en buscar maneras ingeniosas de hacer fotografías en formato panorámico. Antes de que el panorama horizontal nos hubiera cedido todos sus secretos, Sudek tumbó la cámara y nos dio panoramas verticales!








L'enfocament sistemàtic, i l'obstinada experimentació estètica de Sudek es poden semblar als hàbits de treball de Cezanne. Però només això és insuficient per a poder fer gran art o, fins i tot, bon art. Al contrari, si fos tot això el que es veu en una obra, aleshores la càrrega de tanta feina seria insuportable. La devoció pel treball de Sudek potser podria integrar la seva destrossada vida, però no ha pogut oferir-li la redempció espiritual que tant buscava; només li podria portar la recerca estètica. Només la lluita per la redempció espiritual mitjançant la recerca estètica de Sudek és el que li dona l'autèntic poder dels millors fotògrafs. Dues qualitats caracteritzen el seu millor treball: una rica varietat de llums en el més baix de l'escala tonal, i la representació de la llum com a substància ocupant el seu propi espai. Per començar. la diversitatr de valors de llum, requereix un tractament molt delicat dels materials, especialment el negatiu, però també el paper (Sudek va servir principalment halur de plata). Finalment, la representació de la llum com a substància, és el tret més original, veient la paleta tonal de la impressió d'altres fotògrafs. Flauvert va expressar un cop l'ambició d'escriure un llibre que no tingués subjecte, "un llibre que no depengui de res extern... units per la força del seu estil". Alguns fotògrafs havien expressat aspìracions paral·leles de fer que la mateixa llum fos el subjecte de les seves fotografies, deixant el banal món material darrere.
_________________________________________

El enfoque sistemático, y la obstinada experimentación estética de Sudek se pueden parecer a los hábitos de trabajo de Cezanne. Pero sólo eso es insuficiente para poder hacer gran arte o, incluso, buen arte. Por el contrario, si fuera todo esto lo que se ve en una obra, entonces la carga de tanto trabajo sería insoportable. La devoción por el trabajo de Sudek quizá podría integrar su destrozada vida, pero no ha podido ofrecerle la redención espiritual que tanto buscaba; sólo se la podría traer la investigación estética. Sólo la lucha por la redención espiritual mediante la búsqueda estética de Sudek es lo que le da el verdadero poder de los mejores fotógrafos. Dos cualidades caracterizan su mejor trabajo: una rica variedad de luces en lo más bajo de la escala tonal, y la representación de la luz como sustancia ocupando su propio espacio. Para empezar. la diversitatr de valores de luz, requiere un tratamiento muy delicado de los materiales, especialmente el negativo, pero también el papel (Sudek sirvió principalmente haluro de plata). Finalmente, la representación de la luz como sustancia, es el rasgo más original, viendo la paleta tonal de la impresión de otros fotógrafos. Flauvert expresó una vez la ambición de escribir un libro que no tuviera sujeto, "un libro que no dependa de nada externo ... unidos por la fuerza de su estilo". Algunos fotógrafos habían expresado aspiraciones paralelas de hacer que la misma luz fuera el sujeto de sus fotografías, dejando el banal mundo material detrás.









Els dos ideals són, evidentment, inabastables, no obstant això, però, valen la pena. (Els artistes, en la seva persecució de l'inabastable, no acostumem a tractar-los com a cosa patològica com a d'altres, encara que recents desenvolupaments a la filosofia de al ciència tendeix a veure la recerca científica per a trobar la veritat igualment com a quixotesca). Sudek ha arribat més a prop que els altres fotògrafs d'assolir aquesta fita il·lusòria. Els enginys per a aquest efecte són simples i molt poètics: feia pujar la pols amb frenesí quan la llum estava al punt correcte, una cortina de teranyina cobria una cadira, la boira creada per un aspersor de jardí, fins i tot la humitat de l'ambient a l'atmosfera quan l'aire és al punt de la rosada. L'ull normalment està acostumat a veure no la llum, si no les formes que aquesta defineix. Quan la llum es reflecteix sobre materials amorfs, però, la percepció de la materialitat es desplaça cap a la llum mateixa. Sudek buscava els materials a qualsevol lloc. Aleshores balancejava l'èteria luminsicència amb el contrast de les seves ombres més profundes. Aquest efecte és encantador, i transmet l'element humà, qué és el veritable contingut de les seves fotografies. Al llarg de la seva fotografia hi ha un estat d'ànim dominant, un punt de vista consistent i una filosofia predominant. L'estat d'ànim és la melancolia i el punt de vista el romanticisme. I tot el predominant és una indiferència filosòfica, una actitud que comparteix amb Spinoza. L'actitud d'indiferència que caracteritza l'obra de Sudek, tant en la seva força com en la seva debilitat: la força es troba en l'ideal d'absoluta tranquil·litat i la debilitat en l'absència d'intimitat humana. Alguns comentaris troben les fotos de Sudek misterioses però jo penso que és un error: l'aire de misteri s'esvaeix un cop veiem la fotografia de Sudek com la d'una persona privada de salvació des de la desesperació.
_________________________________________

Los dos ideales son, evidentemente, inalcanzables, pero sin embargo, valen la pena. (Los artistas, en su persecución de lo inalcanzable, no acostumbramos a tratarlos como cosa patológica como a otros, aunque recientes desarrollos en la filosofía de al ciencia tiende a ver la investigación científica para encontrar la verdad igualmente como quijotesca). Sudek ha llegado más cerca que los otros fotógrafos a alcanzar esta cota ilusoria. Los ingenios para este efecto son simples y muy poéticos: hacía subir el polvo con frenesí cuando la luz estaba en el punto correcto, una cortina de tela de araña cubría una silla, la niebla creada por un aspersor de jardín, incluso la humedad del ambiente en la atmósfera cuando el aire está en el punto de rocío. El ojo normalmente está acostumbrado a ver no la luz, si no las formas que ésta define. Cuando la luz se refleja sobre materiales amorfos, sin embargo, la percepción de la materialidad se desplaza hacia la luz misma. Sudek buscaba los materiales en cualquier lugar. Entonces balanceaba la éterea luminsicencia con el contraste de sus sombras más profundas. Este efecto es encantador, y transmite el elemento humano, qué es el verdadero contenido de sus fotografías. A lo largo de su fotografía hay un estado de ánimo dominante, un punto de vista consistente y una filosofía predominante. El estado de ánimo es la melancolía y el punto de vista el romanticismo. Y todo el predominante es una indiferencia filosófica, una actitud que comparte con Spinoza. La actitud de indiferencia que caracteriza la obra de Sudek, tanto en su fuerza como en su debilidad: la fuerza se encuentra en el ideal de absoluta tranquilidad y la debilidad en la ausencia de intimidad humana . Algunos comentarios encuentran las fotos Sudek misteriosas pero yo pienso que es un error: el aire de misterio se desvanece una vez vemos la fotografía de Sudek como la de una persona privada de salvación desde la desesperación.











Nota: en aquesta série de "Fotògrafs amb història" no hi faré constar les fonts de les informacions ni de les imatges. Conec bé les normes no escrites de publicacions però, també, he pogut copsar a les meves recerques textos idèntics d'una pàgina a una altra no deixant clar quin és l'orígent de la font. Pel que fa a les imatges, sovint m'he trobat que a una mateixa se li atribueixen diferents autors, dates o localitzacions, per tant, agrairia que si algú hi troba alguna incorrecció m'ho faci saber.

______________________________________

Nota: en esta serie de "Fotógrafos con historia" no haré constar las fuentes de las informaciones ni de las imágenes. Conozco bien las normas no escritas de publicaciones pero, también, he podido captar en mis investigaciones textos idénticos de una página a otra no dejando claro cuál es el origen de la fuente. En cuanto a las imágenes, a menudo me he encontrado que a una misma se le atribuyen diferentes autores, fechas o localizaciones, por tanto, agradecería que si alguien encuentra alguna incorrección me lo haga saber.