Aquest bloc no preten sentar càtedra en cap concepte, només vull anar experssant la meva manera de veure les diverses representacions gràfiques, pròpies i alienes. Bàsicament em centraré en la fotografia ja que és del que puc defensar-me millor però hi aniran sortint altres tipus d'opinions (pintura, disseny, còmic...).

M'agradaria molt poder crear discussions constructives ja que, com a no professional de cap tema, puc treure molt de profit de les opinions dels demés (encara que pensin que no en saben prou com per a opinar, excusa que no serveix ja que jo tampoc hi entenc).



_________________________________________________



Este blog no pretende sentar cátedra en ningún concepto, sólo quiero ir expresando mi manera de ver las diversas representaciones gráficas, propias y ajenas. Básicamente me centraré en la fotografía ya que es lo que puedo defenderme mejor pero irán saliendo otros tipos de opiniones (pintura, diseño, cómic ...).

Me gustaría mucho poder crear discusiones constructivas ya que, como no profesional de ningún tema, puedo sacar mucho provecho de las opiniones de los demás (aunque piensen que no saben lo suficiente como para opinar, excusa que no sirve ya que yo tampoco entiendo).


dijous, 17 d’octubre del 2013

Fotògrafs amb història: Eve Arnold (1912-2012) 2/2

Segona part de la traducció perruna de l'article que escrigué Amanda Hopkinson a The Guardian el 5 de gener de 2012 amb motiu de la mort d'Eve Arnold
______________________________________

Segunda parte de la traducción perruna del artículo que escribió Amanda Hopkinson en The Guardian el 5 de enero de 2012 con motivo de la muerte de Eve Arnold

http://www.guardian.co.uk/artanddesign/2012/jan/05/eve-arnold


 
 
1963 Father Gregory Wilkins

 
1963 Richard Burton and Elizabeth Taylor

 
1963 Dame Elizabeth Taylor with her Children


Va ser la publicació de la història a Picture Post el 1951 el que va llençar la seva carrera. Els efectes van ser immediats. S'uní a Magnum esdevenint membre de ple dret el 1957, cobrint notícies d'alt perfil com les convencions republicanes, les audiències de McCarthy així com un estudi de deu anys d'una família del municipi de Brookhaven, i fotografiant l'aleshores tema tabú del naixement. (Més tard, Arnold reconegué que allò li va servir per a recuperar-se del trauma de l'avortament que havia tingut). El seu matrimoni no va sobreviure i, poc a poc, anà instal·lant-se a Londres, pel que sembla, pel bé de l'educació del seu fill. Va estar vivint al mateix pis a Mayfair fins que, degut a la seva mala salut, hagué de traslladar-se a un centre per a gent gran ja als 90 anys.
_______________________________________

Fue la publicación de la historia en Picture Post en 1951 lo que lanzó su carrera. Los efectos fueron inmediatos. Se unió a Magnum llegando a ser miembro de pleno derecho en 1957, cubriendo noticias de alto perfil como las convenciones republicanas, las audiencias de McCarthy así como un estudio de diez años de una familia del municipio de Brookhaven, y fotografiando el entonces tema tabú del nacimiento. (Más tarde, Arnold reconoció que aquello le sirvió para recuperarse del trauma del aborto que había tenido). Su matrimonio no sobrevivió y, poco a poco, fue instalándose en Londres, al parecer, por el bien de la educación de su hijo. Estuvo viviendo en el mismo piso en Mayfair hasta que, debido a su mala salud, tuvo que trasladarse a un centro para personas mayores ya los 90 años.

 
1966 Orson Welles

 
1964 African Princess Arriving at School

 
1965 Brides of Christ


Durant els anys 60 i 70, arnold va viatjar als Estats Units on va documentar els moviments de defensa dels drets civils, i a les regions "tancades" de la Unió Soviètica i Xina. El 1971 realitzà el film "Dones rere el vel" anant dins de els hammams i harems àrabs. Treballà regularment per a Look, Life, Esquire, Harper's Bazaar, Geo, Stern, Epoca, Paris-Match i – especialment – el suplemant a color del Sunday Times sota l'edició de Michael Rand.
________________________________________

Durante los años 60 y 70, arnold viajó a los Estados Unidos donde documentó los movimientos de defensa de los derechos civiles, y en las regiones "cerradas" de la Unión Soviética y China. En 1971 realizó el film "Mujeres tras el velo" yendo dentro de los hammams y harenes árabes. Trabajó regularmente para Look, Life, Esquire, Harper s Bazaar, Geo, Stern, Epoca, Paris-Match y - especialmente - el suplemento a color del Sunday Times bajo la edición de Michael Rand.

 
 
1968 Chesire The Queen on tour

 
1968 James Brown

 
1968 John and Angelica Huston

 
1968 A model who celebrates the Afro and the slogan Black is beatiful Harlem New York


Tot i que va treballar per a totes les grans revistes il·lustrades en color, llavors en el seu apogeu, la seva preferència va ser sempre el blanc i negre. Al seu voltant, però, l'estat d'ànim estava canviant. Va considerar els començaments de "swinging London" i la nova fotografia britànica (dominada pels noms masculins de David Bailey, Terence Donovan i Anthony Armstrong-Jones) "com una cosa fonamentalment comercial, una cosa empeltada en la societat". La seva selecció de fotografies en blanc i negre per al Great British inclou imatges dels 60 a anys llum de distància dels pantalons curts i la beatelmania. També ensenya un país on la divisió de classes segueix essent moneda corrent, des de "Lord Bath a la seva finca de Longleat, Wiltshire, un dissabte al matí disparant faisà" a un vell veterà de guerra, s'està banyant en un alberg de l'Exèrcit de Salvació; des d'una sorprenentment vulnerable Margaret Thatcher a la campanya electoral a les imatges de la nova multiculturalitat de les ciutats.
_________________________________________

Aunque trabajó para todas las grandes revistas ilustradas en color, entonces en su apogeo, su preferencia fue siempre el blanco y negro. A su alrededor, sin embargo, el estado de ánimo estaba cambiando. Consideró los principios de "swinging London" y la nueva fotografía británica (dominada por los nombres masculinos de David Bailey, Terence Donovan y Anthony Armstrong-Jones) "como algo fundamentalmente comercial, algo injertada en la sociedad". Su selección de fotografías en blanco y negro para el Great British incluye imágenes de los 60 a años luz de distancia de los pantalones cortos y la beatelmania. También enseña un país donde la división de clases sigue siendo moneda corriente, desde "Lord Bath en su finca de Longleat, Wiltshire, un sábado por la mañana disparando faisán" a un viejo veterano de guerra, está bañando en un albergue de el Ejército de Salvación; desde una sorprendentemente vulnerable Margaret Thatcher en la campaña electoral a las imágenes de la nueva multiculturalidad de las ciudades.

 
 
1969 Nomad wedding in the Hindu Kush Afghanistan


 
1968 Queen Elizabeth II

 
1969 Afghanistan Young girl


Arnold alternava, cada cop més, entre les imatges a color de la vida quotidiana de la gent i els retrats glamurosos. Ella es va anar interessant més i més en el cinema. Extret de la série "White Nights" (1985), l'any següent va compilar un llibre, "The making of White Nights" amb el seu col·lega de Magnum Josef Koudelka.
___________________________________________

Arnold alternaba, cada vez más, entre las imágenes a color de la vida cotidiana de la gente y los retratos glamurosos. Ella se fue interesando más y más en el cine. Extraído de la serie "White Nights" (1985), al año siguiente compiló un libro, "The making of White Nights" con su colega de Magnum Josef Koudelka.

 
 
1977 Margaret Tatcher

 
1977 Pierre Cardin Paris

 
1973 South Africa Charles johnson Memorial


Els seus retrats tenen l'aire d'una captura immediata quan, en realitat, són fruït d'una llarga experiència, d'un període durant el qual s'anava edificant la confiança. Aquestes inclouen la lluita de Crawford amb el cinyell de ferro, Andy Warhol aixecant peses muntat en un bany; Dietrich des de sota les cames cap amunt. Encara que sempre hi havia una demanda constant de fotografies de James Cagney, Clark Gable, James Dean i Paul Newman, es calcula que durant aquests 10 anys, la documentació sobre Monroe mostra un interès més constant i durador que tota la resta junts. Certament, les imatges preses durant el rodatge de "Vides rebels" van ser el punt culminant d'una important doble subhasta de l'obra d'Arnold, que va tenir lloc a Califòrnia i Londres al novembre de 1993.
________________________________________

Sus retratos tienen el aire de una captura inmediata cuando, en realidad, son fruto de una larga experiencia, de un período durante el cual se iba edificando la confianza. Estas incluyen la lucha de Crawford con el cinto de hierro, Andy Warhol levantando pesas montado en un baño; Dietrich desde debajo de las piernas hacia arriba. Aunque siempre había una demanda constante de fotografías de James Cagney, Clark Gable, James Dean y Paul Newman, se calcula que durante estos 10 años, la documentación sobre Monroe muestra un interés más constante y duradero que el resto juntos. Ciertamente, las imágenes tomadas durante el rodaje de "Vidas rebeldes" fueron el punto culminante de una importante doble subasta de la obra de Arnold, que tuvo lugar en California y Londres en noviembre de 1993.

 
 
1979 China Retired woman

 
1979 Horse Training for the militia Inner Mongola

 
1979 Mongolia

 
1979 Chen Chong actress China


Arnold es confessà addicta al treball. De vegades es dedicava tant a la realizació de pel·lícules com a la confecció de les seves pròpies hsitòries gràfiques. Més tard, el seu treball es convertí en una recerca de postgrau del subjecte. Intentant no ser encaixonada com uina "fotògraf de sexe femení" o com una de les poques "noies Magnum", va ser una de les cinc dones incloses a l'exposició itinerant Magna Brava. Se li havia demanat que escrigués 10.000 paraules per a acompanyar les seves fotografies per a una retrospectiva, el 1993, va arribar a les 100.000 i encara seguia escribint. Al pròleg de la seva "altra autobiografia" All in a Day's Work (1989), va alabar el potencial de la fotografia com "un calidoscopi a través del qual veure la manera en què ens relacionem amb el nostre món, la nostra manera de treballar per viure i viure per treballar".
____________________________________

Arnold se confesó adicta al trabajo. A veces se dedicaba tanto a la realización de películas como la confección de sus propias hsitoria gráficas. Más tarde, su trabajo se convirtió en una investigación de postgrado del sujeto. Intentando no ser encajonada como uina "fotógrafo de sexo femenino" o como una de las pocas "chicas Magnum", fue una de las cinco mujeres incluidas en la exposición itinerante Magna Brava. Se le había pedido que escribiera 10.000 palabras para acompañar sus fotografías para una retrospectiva, en 1993, llegó a las 100.000 y todavía seguía escribiendo. En el prólogo de su "otra autobiografía" All in a Day 's Work (1989), alabó el potencial de la fotografía como "un calidoscopio a través del cual ver la manera en que nos relacionamos con nuestro mundo, nuestra manera de trabajar para vivir y vivir para trabajar ".

 
 
1981 LA

 
1982 Texas Sugarland Prisoners

 
1984 NY Bronx Guardian Angels

 
1979 Pierre Cardin clothes at the Great Wall China


Sempre cortès, ordenada i amb parlar suau, Arnold va transmetre la seva calma i genialitat al seu treball, no obstant això estava angoixada pel tema del subjecte. Molesta, al principi, per haver estat rebutjada com a fotògrafa de guerra al Vietnam, les seves fotografies a les barraques de Sud-àfrica ens van dur a casa com de difícil havia de ser acostumar-nos als atemptats al món. Aquest sentit de la injustícia l'impedí parapetar-se en la complaença, ja fos al món com en el seu paper en ella. Quan li van preguntar si estava satisfeta, respongúe: "Mai. Si algun cop estic satisfeta, hauré de parar. És la frustració el que et fa tirar endavant".
_____________________________________

Siempre cortés, ordenada y con hablar suave, Arnold transmitió su calma y genialidad a su trabajo, sin embargo estaba angustiada por el tema del sujeto. Molesta, al principio, por haber sido rechazada como fotógrafa de guerra en Vietnam, sus fotografías en las barracas de Sudáfrica nos llevaron a casa como de difícil debía ser acostumbrarnos a los atentados en el mundo. Este sentido de la injusticia le impidió parapetarse en la complacencia, ya fuera en el mundo como en su papel en ella. Cuando le preguntaron si estaba satisfecha, respondió: "Nunca. Si alguna vez estoy satisfecha, tendré que parar. Es la frustración lo que te hace salir adelante".

 
 
1962 Georg Lincoln Rockwell Head of the American Nazi Party at Black Muslim Meeting Washington DC

 
Malcom X

 
1985 Isabella Rossellini and Mikhail Baryshnikov


El 2003 va fer OBE. Eve Arnold's People, editat per Brigitte Lardinois, es va publicar el 2009. El 2010 va rebre el reconeixement per la seva trajectòria als premis Sony World Photography a Cannes, acceptat pel séu nét en nom seu. Els seus negatius, pel·lícules i videos són ara a la Universitat de Yale i el Fons Tosca ha adquirit les primitives impressions totes signades i datades. Li sobreviuen Frank i els seus néts, Michael, Sarah i David.
______________________________________

En 2003 hizo OBE. Eve Arnold s People, editado por Brigitte Lardinois, se publicó en 2009. En 2010 recibió el reconocimiento por su trayectoria en los premios Sony World Photography en Cannes, aceptado por su nieto en su nombre. Sus negativos, películas y videos están ahora en la Universidad de Yale y el Fondo Tosca ha adquirido las primitivas impresiones todas firmadas y fechadas. Le sobreviven Frank y sus nietos, Michael, Sarah y David.





Nota: en aquesta série de "Fotògrafs amb història" no hi faré constar les fonts de les informacions ni de les imatges. Conec bé les normes no escrites de publicacions però, també, he pogut copsar a les meves recerques textos idèntics d'una pàgina a una altra no deixant clar quin és l'orígent de la font. Pel que fa a les imatges, sovint m'he trobat que a una mateixa se li atribueixen diferents autors, dates o localitzacions, per tant, agrairia que si algú hi troba alguna incorrecció m'ho faci saber.

_______________________________________________

Nota: en esta serie de "Fotógrafos con historia" no haré constar las fuentes de las informaciones ni de las imágenes. Conozco bien las normas no escritas de publicaciones pero, también, he podido captar en mis investigaciones textos idénticos de una página a otra no dejando claro cuál es el origen de la fuente. En cuanto a las imágenes, a menudo me he encontrado que a una misma se le atribuyen diferentes autores, fechas o localizaciones, por tanto, agradecería que si alguien encuentra alguna incorrección me lo haga saber.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada