Aquest bloc no preten sentar càtedra en cap concepte, només vull anar experssant la meva manera de veure les diverses representacions gràfiques, pròpies i alienes. Bàsicament em centraré en la fotografia ja que és del que puc defensar-me millor però hi aniran sortint altres tipus d'opinions (pintura, disseny, còmic...).

M'agradaria molt poder crear discussions constructives ja que, com a no professional de cap tema, puc treure molt de profit de les opinions dels demés (encara que pensin que no en saben prou com per a opinar, excusa que no serveix ja que jo tampoc hi entenc).



_________________________________________________



Este blog no pretende sentar cátedra en ningún concepto, sólo quiero ir expresando mi manera de ver las diversas representaciones gráficas, propias y ajenas. Básicamente me centraré en la fotografía ya que es lo que puedo defenderme mejor pero irán saliendo otros tipos de opiniones (pintura, diseño, cómic ...).

Me gustaría mucho poder crear discusiones constructivas ya que, como no profesional de ningún tema, puedo sacar mucho provecho de las opiniones de los demás (aunque piensen que no saben lo suficiente como para opinar, excusa que no sirve ya que yo tampoco entiendo).


dimarts, 4 de desembre del 2012

El cartell electoral d'Artur Mas (la propaganda Vs les xarxes socials)

Molt s'ha parlat sobre aquest cartell, tant que no ha fet falta que l'analitzéssim aquí. Només voldria fer una apreciació personal en referència a l'ús de la propaganda seguint cànons clàssics en el nou món de les xarxes socials.
___________________________________________

Mucho se ha hablado sobre este cartel, tanto que no ha hecho falta que lo analizáramos aquí. Sólo quisiera hacer una apreciación personal en referencia al uso de la propaganda siguiendo cánones clásicos en el nuevo mundo de las redes sociales.

 

En algún moment havia comentat la gran aportació de Leni Riefenstahl i Joseph Goebbels a la propaganda política (sense haver d'entrar en discussions d'idearis polítics). Per a atreure cegament el màxim de gent a la teva causa cal despertar els instints més primaris, excitació de tots els sentits mitjançant símbols, cerimònies i frases lapidàries d'aquelles que queden en la memòria durant molt de temps. Tot això com a enaltiment del mascle alfa de la tribu; demostració de força, habilitats i comunicació per tal de convencer els demés de que ell és qui pot garantir la perpetuació de l'espécie amb membres més sans, forts i habils. Aprofita un moment històric de forta mobilització social per a mostrar-se com a guia que ens durà a la terra promesa... eufòria, crits, PAROXISME
És una equació que acostuma a tenir grans resultats si no fos per les xarxes socials.
___________________________________________


En algún momento había comentado la gran aportación de Leni Riefenstahl y Joseph Goebbels en la propaganda política (sin tener que entrar en discusiones de idearios políticos). Para atraer ciegamente el máximo de gente a tu causa es necesario despertar los instintos más primarios, excitación de todos los sentidos mediante símbolos, ceremonias y frases lapidarias de aquellas que quedan en la memoria durante mucho tiempo. Todo ello como enaltecimiento del macho alfa de la tribu; demostración de fuerza, habilidades y comunicación para convencer a los demás de que él es quien puede garantizar la perpetuación de la especie con miembros más sanos, fuertes y hábiles. Aprovecha un momento histórico de fuerte movilización social para mostrarse como guía que nos llevará a la tierra prometida ... euforia, gritos, PAROXISMO
Es una ecuación que suele tener grandes resultados si no fuera por las redes sociales.


 
Fins que algú va fer una reducció a l'absurd del paper que estava desenvolupant Artur Mas i el va comparar amb el Moisés de Charlton Heston. Tota aquesta màgia, tot aquest clímax i tota aquesta situació de paroxisme es trenca al moment. Com l'hipnotitzador que et fa sortir de cop del somni profun aterres al món real i veus com de ridícul por arribar a semblar aquest polític el qual seguies cegament fa uns minuts. En el món anterior, immediatament anterior, a les xarxes socials ens haguéssim quedat només amb el missatge original, deixant la posada en ridícul dins de l'àmbit de les xerrameques de bar. I Artur Mas potser hagués tingut un resultat històric (o no, qui sap?). La conclusió és que no es poden menystenir les xarxes socials ja que et poden tirar a terra tot un treball fet a consciència, treball el qual s'ha creat partint de la presumpció de la poca inteligència general... i el món ha canviat i molt.
________________________________________

Hasta que alguien hizo una reducción al absurdo del papel que estaba desarrollando Artur Mas y lo comparó con el Moisés de Charlton Heston. Toda esta magia, todo este clímax y toda esta situación de paroxismo se rompe al momento. Como el hipnotizador que te hace salir de golpe del sueño profunda aterrizas en el mundo real y ves como de ridículo puede llegar a parecer este político que seguías ciegamente hace unos minutos. En el mundo anterior, inmediatamente anterior a las redes sociales nos hubiéramos quedado sólo con el mensaje original, dejando la puesta en ridículo dentro del ámbito de las habladurías de bar. Y Artur Mas quizás hubiera tenido un resultado histórico (o no, quién sabe?). La conclusión es que no se pueden menospreciar las redes sociales ya que pueden derribar todo un trabajo hecho a conciencia, trabajo que se ha creado partiendo de la presunción de la poca inteligencia general ... y el mundo ha cambiado y mucho.

Anuncis antics a La Vanguardia 1892

Centro fotográfico de Manuel Prats
Sucesor de D. Marcos Sala

La Vanguardia 1892

Anuncis antics a La Vanguardia 1891





Pectoral de cereza del Dr. Ayer
Aumenta maravillosamente la fuerza y la flexibilidad de la voz

La Vanguardia 1891

La foto del dia 04-12-2012

 

(c)  DAPD