Aquest bloc no preten sentar càtedra en cap concepte, només vull anar experssant la meva manera de veure les diverses representacions gràfiques, pròpies i alienes. Bàsicament em centraré en la fotografia ja que és del que puc defensar-me millor però hi aniran sortint altres tipus d'opinions (pintura, disseny, còmic...).

M'agradaria molt poder crear discussions constructives ja que, com a no professional de cap tema, puc treure molt de profit de les opinions dels demés (encara que pensin que no en saben prou com per a opinar, excusa que no serveix ja que jo tampoc hi entenc).



_________________________________________________



Este blog no pretende sentar cátedra en ningún concepto, sólo quiero ir expresando mi manera de ver las diversas representaciones gráficas, propias y ajenas. Básicamente me centraré en la fotografía ya que es lo que puedo defenderme mejor pero irán saliendo otros tipos de opiniones (pintura, diseño, cómic ...).

Me gustaría mucho poder crear discusiones constructivas ya que, como no profesional de ningún tema, puedo sacar mucho provecho de las opiniones de los demás (aunque piensen que no saben lo suficiente como para opinar, excusa que no sirve ya que yo tampoco entiendo).


dijous, 16 de maig del 2013

Fotògrafs amb història: Josef Sudek (1896-1976) 2/3

Josef Sudek
by Charles Sawyer

[Originally published in Creative Camera, April 1980, Number 190]


Josef Sudek va néixer a la ciutat industrial de Kolin sobre el Riu Labe a Bohèmia. Txecoslovàquia existia, aleshores, només a la imaginació d'algun artista visionari, en particular escriptors, i algun activista polític. L'emperador Francesc-Josep regnava al tron dels Habsburg i Bohèmia era un regne de l'Imperi Austro-Hungarès. El pare de Josef era un pintor de cases i posà el seu fill com a aprenent d'enquadernador de llibres; un company de treball l'introduí en la fotografia. El 1915 va ser cridat a files i enviat al front italià. Després de poc menys d'un any al front, va ser ferit del braç esquerre. La ferida no era seriosa, però va fer cangrena; sobrevingué una gran lluita però finalment el braç de Sudek va ser amputat. Durant tres anys va ser pacient d'un hospital de veterans; va ser allà, durant la seva recuperació, que començà a fer fotografies de forma seriosa.
________________________________________

Josef Sudek nació en la ciudad industrial de Kolin sobre el Río Labe en Bohemia. Checoslovaquia existía, entonces, sólo en la imaginación de algún artista visionario, en particular escritores, y algún activista político. El emperador Francisco-José reinaba en el trono de los Habsburgo y Bohemia era un reino del Imperio Austro-Húngaro. El padre de Josef era un pintor de casas y puso a su hijo como aprendiz de encuadernador de libros, un compañero de trabajo le introdujo en la fotografía. En 1915 fue llamado a filas y enviado al frente italiano. Después de poco menos de un año en el frente, fue herido del brazo izquierdo. La herida no era seria, pero hizo cangrena; sobrevino una gran lucha pero finalmente el brazo de Sudek fue amputado. Durante tres años fue paciente de un hospital de veteranos; fue allí, durante su recuperación, que comenzó a hacer fotografías de forma seria.











Els anys següents després de deixar l'hospital de veterans, al voltant de 1920 fins el 1926, van ser molt moguts per Sudek. No va poder reprendre el seu ofici d'enquadernador. Li van oferir una feina d'oficina però el va rebutjar. Després d'establir-se a Praga, va buscar alguna cosa nova. Va considerar viure com a petit comerciant però no li acabava d'agradar. Per a sentir-se bé va anar fent petites feines com a fotògraf. Va entrar al Club de Fotografia Amateur on establí amistat amb Jaromir Funke, un jove fotògraf amb una bona educació i amb unes teories molt avançades en estètica fotogràfica. El 1922, Sudek va entrar a l'Escola d'Arts Gràfiques de Praga on rebé una educació fotogràfica formal de la vella escola.
______________________________________

Los años siguientes después de dejar el hospital de veteranos, alrededor de 1920 hasta el 1926, fueron muy movidos por Sudek. No pudo retomar su oficio de encuadernador. Le ofrecieron un trabajo de oficina pero lo rechazó. Después de establecerse en Praga, buscó algo nuevo. Consideró vivir como pequeño comerciante pero no le acababa de gustar. Para sentirse bien fue haciendo pequeños trabajos como fotógrafo. Entró en el Club de Fotografía Amateur donde estableció amistad con Jaromir Funke, un joven fotógrafo con una buena educación y con unas teorías muy avanzadas en estética fotográfica. En 1922, Sudek entró en la Escuela de Artes Gráficas de Praga donde recibió una educación fotográfica formal de la vieja escuela.









Dos subjectes principals van ocupar la seva atenció: els seus antics companys de l'hospital de veterans, i la reconstrucció de la Catedral St.Vitus de Praga aleshores en progrés. Ocasionalment tornava a la seva nadiua Kolin per a fotografiar escenes de lleure als parcs de la ciutat. Malgrat tot, estava molt inquiet ja que no acceptava la seva pèrdua. I això li provocà molts conflictes. Juntament amb el seu amic Junke, va ser expulsat del Club de Fotografia per la seva impacient oposició als que es mantenien ferms per les, aleshores arrelades, tècniques amb afectacions pictòriques. Els dos van buscar altres fotògrafs afins i fundaren l'avantguardista Societat Fotogràfica Txeca el 1924, dedicada a la integritat del negatiu i l'alliberament de les tradicions dels pintors. Encara que Funke tenia la mateixa edat que Sudek, aquest ja havia estudiat lleis, medicina i filosofia. Sudek admirava la seva capacitat en educació i intel·lectual superior, i les seves discussions acabaven en ambiciosos projectes.
_________________________________________

Dos sujetos principales ocuparon su atención: sus antiguos compañeros del hospital de veteranos, y la reconstrucción de la Catedral St.Vitus de Praga entonces en progreso. Ocasionalmente volvía a su nativa Kolin para fotografiar escenas de ocio en los parques de la ciudad. A pesar de todo, estaba muy inquieto ya que no aceptaba su pérdida. Y eso le provocó muchos conflictos. Junto con su amigo Junke, fue expulsado del Club de Fotografía por su impaciente oposición a los que se mantenían firmes por las entonces arraigadas, técnicas con afectaciones pictóricas. Los dos buscaron otros fotógrafos afines y fundaron la vanguardista Sociedad Fotográfica Checa en 1924, dedicada a la integridad del negativo y la liberación de las tradiciones de los pintores. Aunque Funke tenía la misma edad que Sudek, éste ya había estudiado leyes, medicina y filosofía. Sudek admiraba su capacidad en educación e intelectual superior, y sus discusiones terminaban en ambiciosos proyectos









El 1926, Sudek va patir una crisi vital que li vingué quan va acceptar una invitació dels seus amics de la Filharmònica Txeca per a unir-se a ells en l'inici de la seva gira. La seva descripció de l'odissea és reproduïda per Bullaty (pàgina 27). Es narra com segueix:
" Quan els músics de la Filharmònica Txeca em van dir 'Josef vine amb nosaltres, anem a Itàlia a tocar música', em vaig dir a mi mateix, estàs boig, tú vas ser allà i no vas gaudir d'aquest bonic país mentre servies com a soldat de l'Exèrcit de l'Emperador'. I vaig anar amb ells a la seva inusual excursió. A Milà vam rebre força aplaudiments i aclamacions i vam estar viatjant en direcció al sud de la bota d'Itàlia fins que vam arribar a aquest lloc - Jo havia de desaparèixer enmig del concert; a la fosca estava perdut, però ho havia de buscar. Lluny de la ciutat cap a l'alba, als camps banyats per la rosada del matí, finalment vaig trobar el lloc. Però el meu braç no hi era - només el pobre pagès de la granja estava allà. M'hi van portar quan em van ferir el braç dret. Mai podrien haver-me'l pogut tornar a enganxar. Vaig anar d'hospital en hospital i vaig haver de deixar la meva feina d'enquadernador. Sembla ser que la gent de la Filharmònica van fer que la policia em busqués però de cap manera podrien fer-me tornar d'aquest país. Vaig tornar a Praga uns dos mesos després. No m'ho van reprotxar però, des d'aquell moment, no vaig anar mai més enlloc ni mai ho faré. Què és el que havia estat buscant quan no vaig trobar i què volia trobar?"
_____________________________________

En 1926, Sudek sufrió una crisis vital que le vino cuando aceptó una invitación de sus amigos de la Filarmónica Checa para unirse a ellos en el inicio de su gira. Su descripción de la odisea es reproducida por Bullaty (página 27). Se narra como sigue:
"Cuando los músicos de la Filarmónica Checa me dijeron 'Josef ven con nosotros, vamos a Italia a tocar música', me dije a mí mismo, estás loco, tú fuiste allí y no vas disfrutar de este hermoso país mientras servías como soldado del Ejército del Emperador '. Y fui con ellos a su inusual excursión. En Milán recibimos muchos aplausos y vítores y estuvimos viajando en dirección al sur de la bota de Italia hasta que llegamos a este lugar - Yo debía desaparecer en medio del concierto, en la oscuridad estaba perdido, pero tenía que buscar. Lejos de la ciudad hacia el amanecer, los campos bañados por el rocío de la mañana, finalmente encontré el lugar. pero mi brazo no estaba - sólo el pobre campesino de la granja estaba allí. Me llevaron allí cuando me hirieron el brazo derecho. Nunca podrían habérmelo podido volver a pegar. Fui de hospital en hospital y tuve que dejar mi trabajo de encuadernador. Parece ser que la gente de la Filarmónica hicieron que la policía me buscara pero de ninguna manera podrían hacerme volver de ese país. Volví a Praga unos dos meses después. No me lo reprocharon pero, desde ese momento, no fui nunca más a ninguna parte ni nunca lo haré. ¿Qué es lo que había estado buscando cuando no encontré y que quería encontrar? "









Del relat de Sudek sobre la seva crisi el 1926, tenim una imatge d'un home inquiet i torbat acceptant una invitació casual que el du molt a la vora del lloc on anys abans la seva esperança d'una vida normal havia estat destrossada. Abandonant els seus companys a mig concert, deambulava com un somnàmbul fins que prop de l'alba va arribar al lloc exacte on, vora deu anys abans, la seva vida va canviar per a sempre. Incapaç d'abandonar l'esperança de trobar el seu braç perdut, va estar dos mesos en aquell lloc, deslligant-se dels seus amics i del seu món a Praga. Finalment, amb el seu dol complert, reconciliat, però permanentment distanciat, retorna a Praga on se submergeix dins del seu art.
______________________________________


Del relato de Sudek sobre su crisis en 1926, tenemos una imagen de un hombre inquieto y turbado aceptando una invitación casual que lo lleva muy cerca del lugar donde años antes su esperanza de una vida normal había sido destrozada. Abandonando a sus compañeros a medio concierto, deambulaba como un sonámbulo hasta que cerca del amanecer llegó al lugar exacto donde, casi diez años antes, su vida cambió para siempre. Incapaz de abandonar la esperanza de encontrar su brazo perdido, estuvo dos meses en ese lugar, desligándose de sus amigos y de su mundo en Praga. Finalmente, con su luto completo, reconciliado, pero permanentemente distanciado, retorna a Praga donde se sumerge dentro de su arte.









La interpretació de la vida de Sudek al paràgraf anterior em sembla que es reflecteix a la seva fotografia i que la du a terme al seu estil de vida. Les seves fotos des de 1920 fins l'any de la crisi són marcadament diferents, tant en estil com contingut, de les següents. A les séries de l'hospital de veterans fetes a començament dels anys 20, els seus antics companys es veuen com a siluetes fantasmagòriques, embolicats en un núvol de llum - ànimes perdudes al Limb. A les fotos de diumenge de plaer a la seva natal Kolin al mateix període, es veu des de la distància, mitjançant el focus suau, en grups socials, normalment d'esquenes a la càmera, suggerint un tancament d'aquella societat a la gent de fora. El seu extens estudi de la reconstrucció de St. Vitus iniciat el 1924, dos anys abans de la crisi, i acabat el 1928, amb la publicació del seu primer llibre, ens porta fàcilment a una metàfora de la seva lluita personal per a reconstruir la seva vida.
_______________________________________

La interpretación de la vida de Sudek en el párrafo anterior me parece que se refleja en su fotografía y que la lleva a cabo en su estilo de vida. Sus fotos desde 1920 hasta el año de la crisis son marcadamente diferentes, tanto en estilo como contenido, de las siguientes. En las series del hospital de veteranos hechas a comienzos de los años 20, sus antiguos compañeros se ven como siluetas fantasmagóricas, envueltos en una nube de luz - almas perdidas en el Limbo. En las fotos del domingo de placer a su natal Kolin en el mismo período, se ve desde la distancia, mediante el foco suave, en grupos sociales, normalmente de espaldas a la cámara, sugiriendo un cierre de aquella sociedad a la gente de fuera. Su extenso estudio de la reconstrucción de St.Vitus iniciado en 1924, dos años antes de la crisis, y acabado en 1928, con la publicación de su primer libro, nos lleva fácilmente a una metáfora de su lucha personal para reconstruir su vida.









Després de 1926 Sudek començà a buscar el seu propi estil personal i assolí la seva plenitud com a artista. Va marxar la boira del focus suau, i el que va marxar també, va ser la gent - fins i tot els seus païsatges urbans mostraven carrers deserts. Va posar l'atenció en la ciutat de Praga amb una devoció i dedicació que era estranya, fins i tot, entre els artistes més compromesos. Va aconseguir capturar tant la grandesa com la manca de pretensions d'aquesta encantadora ciutat. No obstant, encara que se segueixi veient encantadora, mitjançant la seva lent és buida. Com si volgués compensar l'absència del factor humà al seu lloc habitual, Sudek personifica l'inanimat. Els boscos de Bohèmia i Moràvia projectats al seu visor, estaven habitats per "gegants dorments", com ell els anomenava, enormes arbres morts que miraven per sobre del païsatge com les estàtues de l'Illa de Pasqua. Dins del seu humor juganer, Sudek jugava amb màscares i caps d'estatues, mostrant-les com a amants, com a quelcom grotesc, o fins i tot com a déus. Va trobar una intimitat difícil d'aconseguir, potser degut a la seva pena, no només en la seva vida interpersonal si no, fins i tot, en el camp de visió. Ho substituia fàcilment amb objectes inanimats. "Estimo la vida dels objectes" declarà a un entrevistador. "Quan els nens van al llit, els objectes cobren vida. M'agraden les històries sobre la vida dels objectes inanimats". Ell dedicava interminables hores en fotografiar objectes especials amb diversos ajustaments, en particular objectes rebuts per amics. Sovint els anomenava "records" d'aquesta o aquella persona. Sembla com si la seva relació personal amb les coses inanimades que fotografiava amb tant d'amor hagués començat com una alternativa a la intimitat real amb altres persones i que es convertís en un mitjà per a tancar la bretxa que el separava dels demés. (continuarà)
__________________________________________

Después de 1926 Sudek empezó a buscar su propio estilo personal y alcanzó su plenitud como artista. Se fue la niebla del foco suave, y lo que se fue también, fue la gente - incluso sus paisajes urbanos mostraban calles desiertas. Puso la atención en la ciudad de Praga con una devoción y dedicación que era extraña, incluso, entre los artistas más comprometidos. Logró capturar tanto la grandeza como la falta de pretensiones de esta encantadora ciudad. No obstante, aunque se siga viendo encantadora, a través de su lente, está vacía. Como si quisiera compensar la ausencia del factor humano en su lugar habitual, Sudek personifica lo inanimado. Los bosques de Bohemia y Moravia proyectados en su visor, estaban habitados por "gigantes durmientes", como él los llamaba, enormes árboles muertos que miraban por encima del paisaje como las estatuas de la Isla de Pascua. Dentro de su humor juguetón, Sudek jugaba con máscaras y cabezas de estatuas, mostrándolas como amantes, como algo grotesco, o incluso como dioses. Encontró una intimidad difícil de conseguir, quizás debido a su pena, no sólo en su vida interpersonal si no, incluso, en el campo de visión. Lo sustituía fácilmente con objetos inanimados. "Amo la vida de los objetos" declaró a un entrevistador. "Cuando los niños van a la cama, los objetos cobran vida. Me gustan las historias sobre la vida de los objetos inanimados". Él dedicaba interminables horas en fotografiar objetos especiales con varios ajustes, en particular objetos recibidos por amigos. A menudo los llamaba "recuerdos" de esta o aquella persona. Parece como si su relación personal con las cosas inanimadas que fotografiaba con tanto amor hubiera comenzado como una alternativa a la intimidad real con otras personas y que se convirtiera en un medio para cerrar la brecha que lo separaba de los demás. (continuará)










Nota: en aquesta série de "Fotògrafs amb història" no hi faré constar les fonts de les informacions ni de les imatges. Conec bé les normes no escrites de publicacions però, també, he pogut copsar a les meves recerques textos idèntics d'una pàgina a una altra no deixant clar quin és l'orígent de la font. Pel que fa a les imatges, sovint m'he trobat que a una mateixa se li atribueixen diferents autors, dates o localitzacions, per tant, agrairia que si algú hi troba alguna incorrecció m'ho faci saber.

______________________________________

Nota: en esta serie de "Fotógrafos con historia" no haré constar las fuentes de las informaciones ni de las imágenes. Conozco bien las normas no escritas de publicaciones pero, también, he podido captar en mis investigaciones textos idénticos de una página a otra no dejando claro cuál es el origen de la fuente. En cuanto a las imágenes, a menudo me he encontrado que a una misma se le atribuyen diferentes autores, fechas o localizaciones, por tanto, agradecería que si alguien encuentra alguna incorrección me lo haga saber.