Aquest bloc no preten sentar càtedra en cap concepte, només vull anar experssant la meva manera de veure les diverses representacions gràfiques, pròpies i alienes. Bàsicament em centraré en la fotografia ja que és del que puc defensar-me millor però hi aniran sortint altres tipus d'opinions (pintura, disseny, còmic...).

M'agradaria molt poder crear discussions constructives ja que, com a no professional de cap tema, puc treure molt de profit de les opinions dels demés (encara que pensin que no en saben prou com per a opinar, excusa que no serveix ja que jo tampoc hi entenc).



_________________________________________________



Este blog no pretende sentar cátedra en ningún concepto, sólo quiero ir expresando mi manera de ver las diversas representaciones gráficas, propias y ajenas. Básicamente me centraré en la fotografía ya que es lo que puedo defenderme mejor pero irán saliendo otros tipos de opiniones (pintura, diseño, cómic ...).

Me gustaría mucho poder crear discusiones constructivas ya que, como no profesional de ningún tema, puedo sacar mucho provecho de las opiniones de los demás (aunque piensen que no saben lo suficiente como para opinar, excusa que no sirve ya que yo tampoco entiendo).


dijous, 3 de febrer del 2011

Montmeló 2008



Aquesta està feta durant uns entrenaments de F1. Hi ha qui paga per veure els cotxes i hi ha qui cobra per.... llegir.
__________________________________________________

Esta está hecha durante unos entrenamientos de F1. Hay quien paga por ver los coches y hay quien cobra por .... leer.

Una mica més sobre l'expressió fotogràfica

Reprenent el tema de fotografies que expliquen històries per elles soles, volia comentar aquesta de Robert Kennedy (no és que tingui massa devoció per aquesta família però he de reconèixer que van saber contractar els millors fotògrafs personals). Val a dir que els dos germans van arribar a estar sols davant de tot el poder polític i militar més reaccionari i tot aparell de propaganda era poc per tal de reivindicar-se. En aquest cas, Bob havia de donar la imatge d'infatigable lluitador contra el crim organitzat.
_____________________________________________

Retomando el tema de fotografías que cuentan historias por sí solas, quería comentar esta de Robert Kennedy (no es que tenga demasiado devoción por esta familia pero tengo que reconocer que supieron contratar a los mejores fotógrafos personales). Cabe decir que los dos hermanos llegaron a estar solos ante todo el poder político y militar más reaccionario y todo aparato de propaganda era poco para reivindicarse. En este caso, Bob tenía que dar la imagen de infatigable luchador contra el crimen organizado.


Analitzem totes les coses que ens pot suggerir la foto. Primer de tot, la posició: està de peu, no assegut, tibant del fil del telèfon la qual cosa vol dir que està movent-se molt mentre parla. Mira a terra, sembla que presta molta atenció al que li estan dient. Per la manera de vestir, sense americana i un bráç arremangat i l'altre no i la camisa ja molt arrugada també és signe de molta activitat i que porta moltes hores treballant sense temps a poder preocupar-se de coses banals. Penso que, també, el fet de tapar les cames amb una cadira és premeditat. Intenteu imaginar-vos aquesta imatge sense la cadira pel mig; no ens diria el mateix, oi?
Un altre detall important és el marc de la porta desenfocat en primer pla. Això dona un sentit de distància molt important. L'espectador observa l'escena d'amagat, sense que el subjecte se n'adoni que estan envaïnt la seva intimitat. Aquest recurs s'ha fet servir molt en pinturas quan s'ha volgut representar escenes que poden ser molt íntimes. Aquí ens està dient: mireu a Robert Kennedy com treballa! Però no feu soroll que té molta feina i el podeu destorbar.
_____________________________________________


Analizamos todas las cosas que nos puede sugerir la foto. En primer lugar, la posición: está de pie, no sentado, tensa del hilo del teléfono lo que quiere decir que está moviéndose mucho mientras habla. Mira al suelo, parece que presta mucha atención a lo que le están diciendo. Por la manera de vestir, sin americana y un brazo arremangado y el otro no y la camisa ya muy arrugada también es signo de mucha actividad y que lleva muchas horas trabajando sin tiempo a poder preocuparse de cosas banales. Pienso que, también, el hecho de tapar las piernas con una silla es premeditado. Intentad imaginar esta imagen sin la silla por medio, no nos diría lo mismo, ¿verdad?

Otro detalle importante es el marco de la puerta desenfocado en primer plano. Esto da un sentido de distancia muy importante. El espectador observa la escena a escondidas, sin que el sujeto se dé cuenta que están invadiendo su intimidad. Este recurso se ha utilizado mucho en pinturas cuando se ha querido representar escenas que pueden ser muy íntimas. Aquí nos está diciendo: mira Robert Kennedy como trabaja! Pero no hagáis ruido que tiene mucho trabajo y lo podéis estorbar.

Curs alternatiu de fotografia (2) - El retrat bàsic

Per començar, explicaré les bases per a fer un retrat mínimament decent amb una càmera compacta. En propers missatges ja entrarem en detalls més tècnics.
Per què el retrat per començar? Crec que és una situació controlada a la qual un té temps per a idear la situació i repetir tantes tirades com faci falta fins que el resultat sigui el desitjat (Déu beneeixi l'inventor de la càmera digital!!). Ara detallaré breument els punts més importants a tenir en compte a l'hora de retratar:
1.- Si la càmera té zoom triar l'opció que ampliï més la imatge i allunyeu-vos del subjecte. Si trieu fer-la amb gran angular (per a entendre'ns, el que allunya els objectes) i a prop del subjecte aquest apareixerà amb un nas ben gros i distorsionat (intenteu fer la prova, la víctima us demanarà que esborreu la foto i vosaltres la voldreu penjar al Facebook per tal de xinxar). Quan més tancat sigui l'angle (o sigui, el que apropa els objectes) les proporcions seran més adequades.
2.- Intentar no fer servir flaix. Si és impossible per la poca llum, ens haurem d'aguantar. On sí és convenient és en llocs on el contrast sigui tan fort que, per una banda surti massa exposat i per altra molt fosc. Això succeeix en casos on hi ha contrallum o en un interior on la llum del sol entra lateralment per la finestra. En aquest darrer cas, fóra bo col·locar una cartulina blanca al costat contrari a la finestra per tal de que la llum reboti i evitem contrastos indesitjats.
3.- Vigilar amb el fons. Si no aporta res a la foto, procurar que no hi hagi elements que no distreguin la figura principal. Sovint es fan retrats al carrer i domina més una senyora que passa per darrera i que, a més a més, mira encuriosida la persona retratada. Sé que és difícil, i més si es fa servir una compacta amb la qual no es pot controlar l'enfoc del fons a voluntat.
4.- Procurar que el retrat digui molt d'aquesta persona podent saber coses d'ella sense coneixer-la. En propers missatges ja comentaré casos concrets. Podeu veure algun comentari en missatges anteriors com el del Che Guevara.
5.- Evitar que la persona porti roba blanca. Aquesta enganya el fotòmetre (allò que mesura la llum per tal de que l'exposició sigui la correcta) i la foto pot sortir un nyap.
6.- El darrer punt i més important: si la persona retratada no té cap ganes de somriure, que no somrigui. No l'obligueu ja que l'únic que aconseguireu serà una ganyota forçada que espatllarà la foto.
_______________________________________________

Para empezar, explicaré las bases para hacer un retrato mínimamente decente con una cámara compacta. En próximos mensajes ya entraremos en detalles más técnicos.

¿Por qué el retrato para empezar? Creo que es una situación controlada en la que uno tiene tiempo para idear la situación y repetir tantas tiradas como haga falta hasta que el resultado sea el deseado (Dios bendiga el inventor de la cámara digital!). Ahora detallaré brevemente los puntos más importantes a tener en cuenta a la hora de retratar:
1 .- Si la cámara tiene zoom elegir la opción que amplíe más la imagen y aléjarse del sujeto. Si elige hacerla con gran angular (para entendernos, lo que aleja los objetos) y cerca del sujeto éste aparecerá con una nariz muy grande y distorsionada (intente hacer la prueba, la víctima le pedirá que borre la foto y vosotros la queráis colgar en Facebook para chincharla). Cuando más cerrado sea el ángulo (o sea, lo que acerca los objetos) las proporciones serán más adecuadas.
2 .- Intentar no usar flash. Si es imposible por la poca luz, nos tendremos que aguantar. Donde sí es conveniente es en lugares donde el contraste sea tan fuerte que, por un lado salga demasiado expuesto y por otra muy oscuro. Esto sucede en casos donde hay contraluz o en un interior donde la luz del sol entra lateralmente por la ventana. En este último caso, sería bueno colocar una cartulina blanca en el lado contrario a la ventana para que la luz rebote y evitamos contrastes indeseados.

3 .- Vigilar con el fondo. Si no aporta nada a la foto, procurar que no haya elementos que no distraigan la figura principal. A menudo se hacen retratos en la calle y domina más una señora que pasa por detrás y que, además, mira curiosa la persona retratada. Sé que es difícil, y más si se utiliza una compacta con la que no se puede controlar el enfoque del fondo a voluntad.
4 .- Procurar que el retrato diga mucho de esta persona pudiendo saber cosas de ella sin conocerla. En próximos mensajes ya comentaré casos concretos. Podéis ver algún comentario en mensajes anteriores como el del Che Guevara.

5 .- Evitar que la persona lleve ropa blanca. Esta engaña el fotómetro (lo que mide la luz para que la exposición sea la correcta) y la foto puede salir una chapuza.
6 .- El último punto y más importante: si la persona retratada no tiene ganas de sonreír, que no sonría. No obligarle ya que lo único que conseguirá será una mueca forzada que estropeará la foto.

La Danceuse de 14 ans de René Dégas

De vegades hi ha obres que coneixes de tota la vida i, fins i tot, les has vistes al seu museu d'orígen però que no li has prestat molta atenció. És el cas d'aquesta ballarina, de Dégas, la qual malgrat veure-la en fotos tota la vida i, personalment, al museu d'Orsay (ves a saber si hi era), no m'havia cridat l'atenció.
El 16 de gener es va clausurar l'exposició temporal "Picasso davant Dégas" al Museu Picasso. Hi vaig anar un parell de cops i la ballarina ocupava un lloc protagonista. Al seu nou lloc estel·lar me la vaig poder mirar amb més calma i donant-li la importància que realment, per la història, mereixia.
______________________________________

A veces hay obras que conoces de toda la vida y, incluso, las has visto en su museo de origen pero que no le has prestado mucha atención. Es el caso de esta bailarina, de Dégas, la cual a pesar verla en fotos toda la vida y, personalmente, en el museo de Orsay (vete a saber si estaba), no me había llamado la atención.
El 16 de enero se clausuró la exposición temporal "Picasso ante Dégas"en el Museo Picasso. Fui un par de veces y la bailarina ocupaba un lugar protagonista. En su nuevo puesto estelar me la pude mirar con más calma y dándole la importancia que realmente, por la historia, merecía.




De vegades per a valorar la importància d'una obra el que no s'ha de fer és mirar-la amb els ulls actuals si no fer-ho pensant en el moment a la qual es va fer. Si ens remuntem cap al 1880 trobem que és una esculptura trencadora. Contemporani de Rodin, Dégas mostra una imatge inusual al que és l'esculptura. Fa una ballarina (tema molt recurrent a la seva obra), però no és una obra usual. El primer que crida l'atenció es que està vestida. On s'havia vist una esculptura humana vestida amb roba com si fos de veritat? Només això la fa diferent. Un altre punt és la postura. Normalment es representa a una ballarina fent el que fa normalment: ballar. Aquesta fa una altra cosa molt important i que no es veu: estiraments. Fixeu-vos com estira els braços i les cames, el cos cap enrere... concentració, està a punt de ballar però primer ha de preparar la ment i el cos per a que surti bé. Aporta una proximitat al personatge més gran que el que tindria una figura exercint un pas de ballet. Ara estàs amb ella, compartint aquest moment de tensió abans de l'actuació; altrament seria exercir d'espectador passiu.
______________________________________

A veces para valorar la importancia de una obra lo que no hay que hacer es mirarla con los ojos actuales si no hacerlo pensando en el momento a la que se hizo. Si nos remontamos hacia el 1880 encontramos que es una escultura rompedora. Contemporáneo de Rodin, Dégas muestra una imagen inusual a lo que es la escultura. Hace una bailarina (tema muy recurrente en su obra), pero no es una obra usual. Lo primero que llama la atención es que está vestida. Dónde se había visto una escultura humana vestida con ropa como si fuera de verdad? Sólo eso la hace diferente. Otro punto es la postura. Normalmente se representa a una bailarina haciendo lo que hace normalmente: bailar. Esta hace otra cosa muy importante y que no se ve: estiramientos. Fijaos como estira los brazos y las piernas, el cuerpo hacia atrás ... concentración, está a punto de bailar pero primero debe preparar la mente y el cuerpo para que salga bien. Aporta una proximidad al personaje más grande que el que tendría una figura ejerciendo un paso de ballet. Ahora estás con ella, compartiendo este momento de tensión antes de la actuación, en caso contrario sería ejercer de espectador pasivo.