La imatge al servei de la política

Ara vaig a comentar, breument, dues fotografies formals, no espontànies i destinades a una funció purament propagandística d'una mateixa persona, feta en poca diferència de temps però amb situacions diferentes.

__________________________________________
Ahora voy a comentar, brevemente, dos fotografías formales, no espontáneas y destinadas a una función puramente propagandística de una misma persona, hecha en poca diferencia de tiempo pero con situaciones diferentes.

Aquí tenim una foto de Barak Obama durant la campanya electoral. A diferència de moltes imatges anteriors, en aquesta apareix amb americana (no pretén transmetre activitat com ho podria fer quan surt en mànigues de camisa). Marca una posició de satisfacció per la feina feta amb èxit i, pel que es dedueix del fons, està ja a punt de l'assalt final a Washington. Està relaxat, proper (pot ser una mica arrogant, fins i tot) i ens està convidant a que anem amb ell a aquesta nova aventura la qual, està segur, que començarà.
__________________________________________

Aquí tenemos una foto de Barak Obama durante la campaña electoral. A diferencia de muchas imágenes anteriores, en ésta aparece con traje (no pretende transmitir actividad como lo podría hacer cuando sale en mangas de camisa). Marca una posición de satisfacción por el trabajo hecho con éxito y, por lo que se deduce del fondo, está ya a punto del asalto final en Washington. Está relajado, cercano (puede ser un poco arrogante, incluso) y nos está invitando a que vayamos con él a esta nueva aventura la cual, está seguro, que comenzará.

Aquesta altra, en canvi, és la foto oficial de President, un cop guanyades les eleccions. Es veu clarament que ja no vol vendre cap producte. Aquesta foto és la que ha de penjar de tots els despatxos oficials per a observar el treball dels funcionaris a mode de Big Brother. Es veu rígida, amb un mig somriure que sembla que digui que, estic de bon humor però no em toqueu els nassos que sóc el vostre cap.

Una altra cosa que observo (igual són imaginacions meves), és que el cos mira cap a l'esquerra, el cap endavant i la mirada, lleugerament cap a la dreta, com si amb aquest joc de postures volgués abarcar tot l'espai. Si el comparem amb el del seu predecessor, l'única diferència és que Bush mira més amunt i somriu més, però fa servir el mateix joc de postures.

__________________________________________

Esta otra, en cambio, es la foto oficial de Presidente, una vez ganadas las elecciones. Se ve claramente que ya no quiere vender ningún producto. Esta foto es la que debe colgar de todos los despachos oficiales para observar el trabajo de los funcionarios a modo de Big Brother. Se ve rígida, con una media sonrisa que parece que diga que, estoy de buen humor pero no me toque las narices que soy vuestro jefe.
Otra cosa que observo (igual son imaginaciones mías), es que el cuerpo mira hacia la izquierda, la cabeza hacia adelante y la mirada, ligeramente hacia la derecha, como si con este juego de posturas quisiera abarcar todo el espacio. Si lo comparamos con el de su predecesor, la única diferencia es que Bush mira más arriba y sonríe más, pero utiliza el mismo juego de posturas.